Quan Albert Pla va a algun programa com a entrevistat, cal deixar de fer el que estiguem fent i escoltar-lo. Perquè és una delícia sentir el seu sarcasme, el seu seny i les bufetades que va deixant anar a tort i a dret amb la seva finezza habitual. El cantautor és un d'aquells convidats agraïts, que saps que si el convides a buidar el pap, amb calma, tranquil·litat i sense immutar-se, com sempre fa, ho farà. Va passar fa uns dies al Col·lapse de Ricard Ustrell a TV3 i ha tornat a passar aquest dijous a El món a RAC1 de Jordi Basté.
Pla ha anat i ha parlat de tot: de música, evidentment, amb una carrera a les esquenes que ja voldrien molts en aquest país; també de la situació política; o de llengua; o de televisió i interpretació, ja que ara el podem gaudir fent un paper brutal a La Mesías de Los Javis, a Movistar+.
Han començat l'entrevista, però, a la que s'hi ha sumat el Xavi Bundó, amb un recordatori: els 25 anys que fa que es va publicar el seu emblemàtic treball 'Veintegenarios en Alburquerque': "Va estar tres o quatre anys sense publicar-se, perquè hi havia alguna cançó que no li agradava a la policia i als jutges". Avui, és un incunable. Pla ha deixat, com era d'esperar, algunes perles i reflexions sensacionals davant el micròfon. Per exemple, que "Vaig perdent públic que no he tingut mai" o una reflexió boníssima sobre per què en el cinema o literatura donem per bo que es vegin infinitat d'assassinats o maltractaments o situacions que semblen irreals, i ningú pensa que li hagi passat de debò al director o a l'escriptor, i en canvi, quan un músic escriu i canta una cançó on es parla d'això, tothom se sorprengui i es pregunti si és autobiogràfica.
Pla i The Surprise Band han anunciat dates de gira del seu espectacle 'Rumbagenarios', que els durà, de moment, a Girona, Mataró i Madrid. Començaran a Salt, després van a la ciutat del Maresme i després, a la sala La Riviera de Madrid. Abans d'anar a la capital d'Espanya, Basté vol satisfer una curiositat: "És diferent el repertori quan actues aquí o quan actues allà?", li pregunta. I ell ho té clar: "Sí". "Allà cantes alguna cançó en català, quan actues a Madrid?". I el de Sabadell ho té encara més clar: "No. Mai. I una merda. No s'ho mereixen. Això és nostru. Que quedi aquí". Basté, Bundó i tot l'estudi de RAC1 comença a pixar-se de riure. I ell segueix: "A més a més, els importa un pito, vull dir que tot el que fas en català no ho consideren feina. Per exemple: 'Faig un programa de ràdio amb el Xavi Bundó'... 'No, ya, pero, ¿qué estás haciendo?'". Fa poc va dir que fora li preguntaven més pel fet de ser català que per la seva música. La gent que et coneix a Madrid, els hi agrades, et coneixen, i per tant, és de presuposar que si cantessis en català tampoc no passaria res, no?", li pregunten. I ell: "Jo explico històries, explico el meu rotllo".
Aprofitant la seva presència a l'estudi, li pregunten per l'acord de Junts i PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez. I ell es pronuncia en aquests termes: "Jo estic a favor de l'amnistia, de l'amnistia als policies que van venir a donar hòsties aquí. I a la cúpula del PP també. Soc una persona de bon cor. Amnistia per tothom, també pels periodistes que ens deien que érem uns fills de puta i uns supremacistes i uns merdes. O als jutges que volien entalegar mig Catalunya", diu Pla, refermant la idea que ja va deixar caure fa uns dies a TV3.
Albert Pla, meravellós, sempre.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!