El Col·lapse d'aquest dissabte a TV3 ha tingut l'encert de comptar amb convidats d'aquells que s'agraeixen, perquè acostumen a no callar-se res, a dir a les coses pel seu nom, a mullar-se i a esvalotar el personal amb les seves paraules. I la decisió ha estat encertadíssima, a jutjar pel bon resultat d'audiència aconseguit, fent rècord: un 16% de share i 236.000 espectadors. Els VIPS que va entrevistar Ricard Ustrell van ser molt variats, des dels Javis fins a l'Albert Om, passant pel Jordi Cruz, però sens dubte, els que més van buidar el pap, com sempre fan, van ser Bárbara Rey i Albert Pla. Durant el programa es van fer manifestacions en clau país, en clau monarquia, amb tot el que va deixar anar la vedette ex amant del rei Joan Carles, o en clau política, com el panorama que va dibuixar Albert Om sobre la situació a Espanya, amb un PSOE a qui sembla que només li interessa fer segons quines concessions per aconseguir el Govern, però que oblida que el que cal és una veritable voluntat de canvi.
Albert Pla va ser encara més directe que el seu homònim. El cantautor català sempre és un espectacle quan parla o quan el conviden a dir què en pensa. La seva llengua afilada no deja títere con cabeza, ni quan canta ni quan respon a les preguntes del presentador. Pla, sensacional, va tocar el tema de l'amnistia que envolta les converses entre el PSOE i les formacions sobiranistes per aconseguir acords de govern. Una paraula que sulfura a les dretes més ultres i els hi fa treure escuma per la boca només de sentir-la a dir. Però quan tothom es pensa que el cantant de Sabadell es pronunciaria sobre aquesta qüestió amb uns termes concrets, Pla va tornar a sorprendre de manera brutal quan va dir què en pensava de l'amnistia.
"No sé si estaràs pendent de l'activitat política... de si hi haurà amnistia o no hi haurà amnistia", li deixa caure Ustrell. I Pla, pausat, com sempre, reflexiu abans de deixar-la anar, se sorprèn: "Amnistia? Hosti, comences fort, eh?". Però el que anava fort és ell. El cantautor, posant el sarcasme en modo on, es vanta de ser "una persona de bon cor". I en conseqüència, "estic a favor de l'amnistia...". I ara ve un final de frase magistral. Amnistia cap als polítics exiliats?... Atents a la resposta: "...vull dir que tots els policies que van venir aquí a donar hòsties a les mames i a les iaies, jo els amnistiaria. I als del PP que ho van orquestrar tot, també els hi donaria l'amnistia. I als jutges que volien 'entalegar' a la meitat dels catalans, també els hi donaria l'amnistia. I tots aquests periodistes de merda que deien que aquí érem supremacistes i que érem uns fatxes i uns nazis, també els hi donaríem l'amnistia":
El tall continua amb Pla dient que "S'ha de tenir bon cor. El govern pot amnistiar a qui li surti dels pebrots. Sé perfectament a qui s'hauria d'amnistiar. És ridícul que els que haurien d'estar a la presó vulguin amnistiar a uns que no hi haurien d'estar". No es pot afegir res més. Albert Pla, una vegada més, meravellós.