L'enèsim esperpent del PP l'ha protagonitzat aquest matí de dimecres Pablo Casado al Congrés dels Diputats. L'encara líder dels populars ha anat a l'hemicicle, però amb prou feines s'hi ha estat deu minuts. A mitja pregunta, s'ha aixecat de l'escó i ha marxat, acompanyat dels seus pocs fidels que li queden: Pablo Montesinos, Antonio González Terol i Ana Beltrán. Irònicament, després de la seva primera i única intervenció, l'ha aplaudit tot el seu grup parlamentari. El mateix grup parlamentari que li ha clavat la punyalada per l'esquena i li ha ensenyat la porta de sortida, abandonant-lo en les últimes hores per demanar un congrés extraordinari. Pablo Casado ha acabat cedint a les pressions, ha lliurat en safata el cap de la seva mà dreta i secretari general, Teodoro García Egea, que va presentar la dimissió i marxa amb la cua entre les potes d'un partit que en breu haurà d'escollir un nou líder, tot i que, de facto, està clar que la líder és una Isabel Díaz Ayuso que surt reforçada tot i l'escàndol del seu germà.

El xou patètic del PP sembla no tenir aturador. Perquè sembla una broma que després del que ha passat amb el germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, ara un advocat hagi denunciat al líder del PP, Pablo Casado, i a la seva mà dreta i exsecretari general del partit, Teodoro García Egea, per un presumpte delicte de revelació de secrets en la suposada investigació que Génova va encarregar contra Ayuso. L'escrit que ha avançat TheObjective, assegura que Casado i García Egea van destapar informació confidencial "contra persones desconegudes" pel subministrament de dades de l'Agència Tributària que afecten el germà d'Ayuso. Embolica que fa fort. Qui ara s'ha pronunciat sobre el paperot dels populars ha estat una persona a la qual cal escoltar cada vegada que es pronuncia, Albert Pla.

Albert Pla / @pla_albert

El cantautor català acostuma a regalar als oients de Catalunya Ràdio algunes intervencions memorables sobre la vida i miracles dels Borbons i els seus avantpassats. Però quan cal comentar l'actualitat política, també ho fa. I de quina manera. Pla ha acabat d'ensorrar un partit, i sobretot, un país que sovint queda encegat per les promeses i somriures hipòcrites de la dreta més rància d'Espanya. Un país que Pla defineix amb dues paraules demolidores carregades de sarcasme: "País fantástico". El cantant no es queda aquí i al·lucina pel que ha passat en les últimes hores al Congrés dels Diputats i a la seu del PP de Madrid: "Denuncias a un persona de tu partido por corrupción y te echan por chivato". 

Pla, una vegada més, dient el que toca, quan toca. La xarxa s'hi ha abonat:

Com diria un il·lustre popular, Manuel Fraga Iribarne, i com pregonava el PP als anys seixanta, Spain is different.