Difícilment trobarem a Catalunya algú com Albert Pla. El cantautor és únic a l'hora d'explicar històries de la manera com ell fa, amb una música única, una forma de cantar inimitable i una saníssima mala bava i sarcasme com n'hi ha pocs. El de Sabadell porta molts anys fent el que li surt del monyo, enfotent-se del mort i de qui el vetlla i repartint a tort i a dret amb les seves paraules i lletres. No s'ha callat mai i no pensa fer-ho. I quan es tracta de posar a lloc al personal, ningú com ell per fer-ho amb ironia i retranca. Evidentment, una de les seves dianes favorites són les espanyes i els membres més rancis d'aquestes.
Feixistes, ultres, tolerants demòcrates, anticatalanistes, patriòtics, monàrquics i polítics dretanosos que deixen anar el seu odi contra tot el que tingui a veure amb una Catalunya independent. Tots ells reben i rebran per part d'Albert Pla. I ara, li ha tocat el torn a un dels personatges més fúnebres, abjectes i miserables que ha donat la política espanyola els darrers temps: José María Aznar. L'expresident espanyol darrerament ha embogit més que de costum. Porta dies insistint que l'exculpació dels actors del procés a través d'una llei és "un elemento destructivo de la Constitución española", ha titllat Junts de partit "golpista", continua defensant una manifestació en contra de l'amnistia i pel que fa a l'ús del català al Congrés dels Diputats, sosté que "ver diputados con pinganillo es un espectáculo propio de los peores momentos de la Primera República española. Es grotesco".
El que és grotesc és escoltar les ximpleries d'aquest home repulsiu i nociu per la societat, tot odi, tot rancúnia, tot al·lucinacions perilloses i tot crispació. Un personatge que fa grima i a qui ara s'ha dirigit el genial Albert Pla amb una petició cap a ell i un 'generós' consell cap a Espanya. Pla diu que "después de haberle escuchado, señor Aznar, lo mejor es que usted apoyara la independencia de Catalunya y el País Vasco... Es que... sin los votos de los catalanes y los vascos, ustedes podrían ser libres. España sería un bosque de PP y de Vox, todos felices, todos podrían ser, los españoles, todo lo fach... todo lo constitucionales que quisieran, ¿sabe?, sin los catalanes y los vascos".
Pla, una vegada més, geni i figura.