Pau Riba és un geni absolut. Una persona inclassificable que, en la seva persona, fa bona aquella dita que no n'hi ha dos com ell. El cantant nascut a Palma, vivint a Tiana fa temps, és una rara avis, un artista de cap a peus que amb les seves lletres, les seves cançons i la seva actitud davant la vida mai ha deixat ningú indiferent. Tot el contrari. Un artista majúscul amb alguns dels temes i actuacions més mítiques de la història de la cançó catalana. Un tot terreny que sempre ha viscut en la seva bombolla inimitable regalant joies als seus seguidors en forma de cançons i on hi han accedit grans amics que no han dubtat en retre-li un merescut homenatge en un especial de TV3. De les desenes de frases que vam poder sentir dir-li, alguna que tots plegats ens hauríem de gravar en foc al front: "Sigues qui ets i no vulguis ser qui no ets":

"Pau Riba, l'home còsmic". Aquest ha estat l'especial que li ha dedicat TV3 a "L'últim hippy, el pare del rock català, un terrorista cultural o un poeta?", tal i com es pregunten. A Pau Riba se l'ha entès o se l'ha malentès. I aquest dimarts ha estat ell qui s'ha explicat, a través d'una entrevista en profunditat amb Laura Rosel i a través de la visió de personatges que han acompanyat aquest personatge icònic i amb qui ha coincidit al llarg de més de mig segle: des de Jaume Sisa, considerat l'altra cara de la mateixa moneda, a Albert Pla, un dels seus fills artístics, passant per Roger Mas, Alaska, Marina Rossell, Luz Casal, Quico Pi de la Serra, Quimi Portet, Lluís Llach o Joan Manuel Serrat, que diu d'ell que "en Pau és un home complex, absolutament impossible definir-lo. Probablement com m'ha estat sempre difícil trobar-lo com a amic. Som un parell de companys que hem coincidit en la vida, que ens respectem i jo diria que ens estimem".

Joan Manuel Serrat parlant sobre Pau Riba / TV3

Tots plegats han format un calidoscopi de veus que han repassat l'obra, la biografia i la filosofia d'un personatge icònic, en un programa que va ser líder de la seva franja a Catalunya, amb un magnífic 13% de share, una mirada reveladora de la vida i l'obra d'un artista genuí, influent i irrepetible. Això deia fa molts anys, per exemple, Pau Riba, sobre la cultura catalana:

Recull el guant Albert Pla, com sempre sarcàstic, però deixant-les anar de manera demolidora. Primer, confessant-li a Laura Rosel que "em vaig educar amb la Rosa Sensat. Era horrible perquè... t'obligaven a escoltar cançons de Lluís Llach i del Raimon, i analitzar poemes del Salvat-Papasseit i et suspenien si no ho sabies. Jo odiava la música catalana. La cultura catalana era lo pitjor, era horrible i quan vaig escoltar el Pau va ser: 'Ah! Hi ha gent normal que canta també, que fa cançons normals i corrents, no aquesta cosa'". Rosel li recorda que "ell (Pau Riba) va dir que volia destruir la cultura catalana... Creus que se n'ha en sortit?". Resposta meravellosa, amb recadet a la monarquia espanyola: "No. La cultura catalana és indestructible, si no, pregunta-li als Borbons. Jo crec que la cultura catalana no és la cultura burgesa catalana. És la cultura del Pau, del Gato (Pérez), de Morad. Hi ha figures molt particulars com per avorrir-nos tant amb la cultura catalana... donen ganes de fer-se torero".

Laura Rosel i Albert Pla / TV3

Un programa deliciós, on vam sentir parlar Riba i la seva particular manera de veure el món que l'envolta, on vam sentir parlar d'ell per part d'altres noms indispensables de la música i on vam poder tornar a gaudir del geni que va crear Noia de porcellana i tantes altres. Un programa necessari que si no van tenir la sort de veure'l en directe, haurien de recuperar ja a la web de TV3. Paga molt la pena.