Males notícies per a la família d’Ana Obregón i Alessandro Lequio. La parella està passant per un dels moments més durs en diagnosticar-li càncer al seu fill Álex amb només 26 anys. Ràpidament van posar-se en mans dels millors especialistes, traslladant-se a Nova York perquè el tractessin en una clínica molt prestigiosa d’allà.
Des que esclatés la notícia que tothom n’està pendent. Com es troba? Quin tipus de càncer és? Els mitjans de comunicació van bojos perseguint-los, intentant saber més coses. Ara bé, tot sent molt més curosos que de costum, estant l’opinió pública molt sensibilitzada i vivint en una onada d’empatia.
La tensió es palpava a l’ambient, especialment quan va dir-se que havia aparegut amb el cabell rapat al zero. Hi havia molta preocupació, però aquest clima es va dissipar quan van començar les primeres informacions assegurant que estava responent bé al tractament. Una millora que va veure’s reflectida en un anunci que va fer el comte Lequio: Álex tornaria a Espanya aquest dijous per inaugurar un restaurant de sushi.
GTRES
La premsa va mobilitzar-se en ple, començant a indagar i acreditant-se per anar-hi i ser testimonis de la seva evolució. Se’l veuria animat? Han anat jugando al despiste dient que vindria, negant-ho després i tornant a confirmar-ho al final. Però semblava evident que apareixeria al photocall. Ara, la sorpresa va acabar sent majúscula en veure com arribava el pare, Alessandro Lequio, tot sol.
Amb un gest serio i sense gaires ganes de parlar, l’italià va dirigir-se als mitjans per dir que el fill no assistiria: tanta expectació per res. Ràpidament tots van sentir-se estafats, havent-se desplaçat fins allà i havent fet publicitat del negoci en pensar-se que posaria per la premsa el jove. S’ha aprofitat de la seva malaltia per fer diners?
Sigui com sigui el discurs ara és un altre, en afirmar Lequio que el jove ha empitjorat. Almenys això és el que deixen entreveure les seves paraules: “La veritat és que tenia la intenció de venir uns dies no només a aquest esdeveniment, sinó per estar amb la família. Per allunyar-se, sobretot, del dia a dia a l’hospital. Però ahir s’ho van desaconsellar per complet i vinc jo a suplir la seva presència”.
GTRES
Les preguntes van multiplicar-se, acabant contestant amb la veu trencada: “Entenguin que em costa mantenir un somriure, però és el que s’ha de fer. És una malaltia que espanta i no ha d’espantar tant... Però és una malaltia dura i llarga. De moment estem com estem. Fins que no sabem com es desenvolupa tot, és absurd parlar. Ell és meravellós, ho està passant com qualsevol noi de 26 anys”.
“Hem decidit que estigui als Estats Units perquè està a les millors mans. El seu metge és espanyol i això ens hauria d’omplir a tots d’orgull. Ana Obregón està com estaria qualsevol mare. L’única dona que acompanya des de fa més de dos mesos al meu fill és la mare, la xicota ha hagut de tornar”, continuava.
GTRES
Unes paraules que trencaven el cor però que no impedien que la premsa seguís enfadada pel plantón: “Entenc que marxeu si no hi és l’Álex”, va acabar dient. Tornarà a fiar-se la premsa?