Sembla mentida com passa el temps, però Álex Ubago ja té 41 anys. El cantautor basc, nascut a Vitòria, ho va petar de mala manera fa vint anys, el 2001 i el 2002, amb només vint anyets, quan va veure la llum el seu primer disc ¿Qué pides tú?. En ell hi havia cançons que sonaven a tot arreu i a tothora, especialment un baladot ensucrat amb Amaia Montero de 'La oreja de Van Gogh', que començava amb unes notes de piano i que cantaven els i les fans a ple pulmó, especialment quan arribava allò de "Me muero por concocerte, saber qué es lo que piensas. Abrir todas tus puertas. Y vencer esas tormentas que nos quieran abatir. Centrar en tus ojos mi mirada, cantar contigo al alba, besarnos hasta desgastarnos nuestros labios y ver en tu rostro cada día crecer esa semilla. Crear, soñar, dejar todo surgir, aparcando el miedo a sufrir". Es deia Sin miedo a nada, o Me muero por conocerte, com la coneixia tothom:

Una època on sonaven hits com A gritos de esperanza, Qué pides tú o No te rindas. Un piano, una guitarreta, la veu tristota i dolça, tones de sucre i una presència depressiva, unes lletres carregades de malenconia, cantant-li a l'amor i sobretot al desamor, van ser com la fórmula de la Coca-Cola: infal·lible, era un dels cantants amb més fans del país, sobretot entre el públic adolescent.

La seva carrera va continuar sense l'èxit fulgurant d'aquells inicis, però ell s'ha mantingut fent el que més li agrada: tocar la guitarra i cantar. Set discos, l'últim d'ells, Galerna, que és del que ha anat a parlar al Late xou del gran Marc Giró, on també hi va ser un altre basc de nom Álex, el director de cinema Álex de la Iglesia, a qui Giró li va confessar un equívoc amb el rei Felip. En la conversa hi ha hagut un moment sensacional quan el presentador li proposa un joc per triar si les seves pròpies cançons són més de "¿Llorar o follar?" mentre les escoltes:

Un Álex Ubago que continua tenint fans d'aquella primera època, que s'han fet grans amb ell i la seva música. En aquest sentit, ha confessat què va passar amb una de les fans més fidels que tenia, ja en la primera època, quan va treure el seu primer disc. "Había muchas fans que me seguían a muchas ciudades, prácticamente se hacían la gira entera y estaban en todos los conciertos". Concretament, hi havia una que semblava la fan número 1 del cantautor vitorià, "venía a todos los conciertos, siempre en primera fila, la veíamos en todas las pruebas de sonido...". Fins que de sobte, un dia, van deixar de veure-la per allà. Va desaparèixer com per art de màgia. Ell i el seu mànager, estranyats i fins i tot, preocupats per si li havia passat alguna cosa. Va passar el temps. Van passar uns mesos, i un dia anava Ubago caminant per la Gran Vía madrilenya i entre la gent, veu una noia que va cap a ell... Era ella. La fan número 1. Què havia passat?: "Según la voy mirando digo: 'Coño, si es ella!'. Era ella, la fan que había desaparecido... Iba vestida con una camiseta de Iron Maiden, como dark, las uñas de negro... Al verla entendí todo... se había convertido al heavy, había pasado de etapa".

Déu n'hi do quin canvi, d'Álex Ubago a Iron Maiden... d'això se'n diu ser eclèctic.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!