"Buscáis la fama. Pero la fama cuesta. Y aquí es donde váis a empezar a pagar... Con sudor". Una de les frases més mítiques de l'univers boomer, dels que tenim quaranta-i-molts o cinquanta-i-tants, d'aquella televisió dels anys 80 tan enyorada, és sens dubte aquesta que va pronunciar la professora de ball de Fama, 'Lydia Grant' (l'actriu Debbie Allen). Doncs de fama i de suor va el que ha confessat algú que també es dedica a les arts escèniques, en el seu cas, la música: l'ex triunfita Ana Guerra.

Casada fa poc amb l'actor Víctor Elías ('Guille' de Los Serrano), fa uns anys li va canviar la vida quan va entrar a formar part de la novena edició d'Operación triunfo l'any 2017. La canària, que va compartir èxit brutal (era el retorn del programa després de molts anys, la gent ho esperava amb ganes) amb companys com Amaia, Aitana, Alfred Garcia, Nerea o Cepeda, va quedar classificada en cinquena posició, amb alguns números que encara recorden els fans, com aquest de 'La bikina':

Quan va sortir de l'acadèmia d'OT va ser un cop molt fort d'assumir, un canvi de vida radical, ara que s'enfrontava al món real i entrava de ple en la indústria de la música disposada a fer-se un espai. Un canvi d'aires que li va venir molt bé, entre altres coses, per posar el seu ego a lloc i baixar dels núvols. En el podcast de Upeka by Aegon s'ha sincerat sobre com s'ho va fer per fer-se a la seva nova situació i com va canviar la seva perspectiva després d'una recomanació de la seva terapeuta. "Cuando salí de OT no podía hacer vida de una persona normal porque sentía que ser normal no estaba dentro de los planes de ser cantante. Y no era capaz de ir al súper, no era capaz de ir al cine, no era capaz de nada porque sentía que la mirada del de enfrente me juzgaba", ha començat.

I va ser la seva terapeuta qui li va donar el millor consell per ser conscient de quin pa s'hi coïa a l'exterior i perquè fos conscient que no havia de caure en la temptació de l'altivesa o creure's més del que era. Explica que li va dir que anés sola al museu del Prado de Madrid, per veure com se sentia i quines sensacions tenia en aquell ambient de cultura envoltada de visitants i d'obres d'art. I què va passar un cop allà?: "Ahí me sudaban las manos, me sentía fatal y sentía que todo el mundo me miraba y que me habían reconocido. Sentía que todo el mundo estaba juzgando el qué hace Ana Guerra sola en el Prado", ha confessat Guerra. Però com se sol dir, se le acabó la tontería de golpe. Per què? Perquè afortunadament per a ella, "a los 20 minutos de estar dentro del museo, consigo ver que nadie me estaba mirando a mí y que prácticamente nadie se había dado cuenta ni de quién era yo. Me di cuenta de que el Prado estaba rodeado de mucho más arte que el que tengo yo y de algo mucho más conocido de lo que yo soy".

Una reflexió necessària i real.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!