Poques seccions radiofòniques provoquen tanta enveja, tanta enveja sana, com el 'Plat estrella' del Via lliure que dirigeix i presenta els caps de setmana a RAC1 el Xavi Bundó. Una secció on ell, el Toni Garcia Ramon, el Malcolm Otero i el convidat o convidada es posen, literalment, les botes. Converses amb actors o actrius, xerrades delicioses al voltant de plats encara més deliciosos en algun restaurant imprescindible de Barcelona, parlant de pel·lícules, obres o sèries, i de les seves trajectòries, de la millor manera com es pot parlar: asseguts en una taula, degustant un bon tiberi i fent una bona sobretaula. I aquest diumenge, qui es llepava els dits mentre anava buidant el pap ha estat una actriu majestuosa, enorme, meravellosa, icona dels escenaris catalans, la gran Àngels Gonyalons.

angels gonyalons
Àngels Gonyalons a 'Guimerà, el Nobel sense premi' / TV3

El lloc triat, la Torre d'Alta Mar, amb vistes privilegiades al mar, un restaurant on l'Àngels ha tingut salivera en nombroses ocasions a mida que anaven portant plats a taula, un menú que semblava fet a mida per ella, ja que li han portat dues de les coses que més la tornen boja, el foie i les carxofes: "A mi, amb el foie, em passa tot. Deixeu-me ara, podeu parlar vosaltres?", ha deixat anar de manera sincera quan ha vist un plat celestial davant seu, un foie marinat amb miso amb anxova fumada, o una carxofa amb escuma de patata, rovell d'ou i panceta. Després, nou plat amb foie i la Gonyalons fent xiscles i exclamant "Oh, Déu meu!", "com si estiguessis fent 'Cuando Harry encontró a Sally'" (i l'escena del restaurant i els orgasmes fingits de la Meg Ryan), obra, per cert, que va interpretar a Madrid, al costat de Josema Yuste.

harry
 

I és que, què no ha fet l'Àngels? Ella s'ha guanyat a pols ser una de les millors actrius de teatre del nostre país, participant en infinitat d'obres i èxits indiscutibles com, evidentment, la seva inoblidable 'Blanca' de Mar i Cel, però a més, La botiga dels horrors, Estan tocant la nostra cançó, Memory, Germans de sang, Chicago, Sister Act, L'alegria que passa i tantes i tantes altres. En cinema no s'ha prodigat tant. Afortunadament, des d'aquest cap de setmana la podem tornar a veure a la gran pantalla, fent d'àvia del nen protagonista a Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, amb el Miki Esparbé. Una pel·lícula bonica, emotiva, que parla de la relació d'un pare i el seu fill, que s'ha quedat orfe de mare.

L'Àngels explicava divertida com un ajudant de direcció, quan li tocava rodar a ella, no parava de dir: "'Entra 'la abuela'... i a la tercera vegada que ho va dir, em vaig girar i vaig dir-li: 'Escolta, el meu personatge es diu Matilde'. Pobre, es va posar vermell, i jo: 'És broma!... Però es diu Matilde!'. Me'n en foto molt", diu ella davant el que és "el primer paper que faig d'àvia". Una Gonyalons que reconeix, sorneguera, que "als (anys) 90 vaig rebre moltes propostes i vaig dir molt que no, perquè eren uns nusos gratuïts. I suposo que el fet de dir tant que no, suposo que ja no em van cridar més. De fet, al director de 'Wolfgang' li vaig dir: 'Vamos a ver, a mi la última vez que el cine me llamó era para enseñar las tetas y ahora hago de abuela... ¿Qué ha pasado aquí en medio?'". I el que ha passat és que el cinema s'ha deixat perdre una actriu excepcional... Com també la televisió, on tampoc ha fet tots els papers que es mereixeria. Als seus 61 anys, l'Àngels ha parlat concretament de la darrera vegada que li van oferir un paper a TV3... fa ja 18 anys. Va ser a El cor de la ciutat fent de 'Rita Martorell'.

el cor de la ciutat
 

Bundó compara el que li ha passat a Gonyalons amb una altra gran actriu que "no ha tingut pel·lícules els darrers 20 anys", l'Emma Vilarasau. I l'Àngels afegeix: "...ni tele". Com pot ser que en dues dècades, res de res? El periodista recorda com la Vilarasau lamentava que li diguessin un "ja et trucarem, pren-te un descans" com a excusa matussera. Promesa que mai no va arribar després de fer Ventdelplà fa 20 anys. I a l'Àngels, tres quartes parts del mateix. "Però si ha passat el mateix amb tu!! O pitjor!!", es queixa el Bundó. I ella: "Sí. Jo a la tele, a 'la nostra' tele, fa 18 anys que no em criden". "També et van dir que et prenguessis un descans?"... "No. A mi no em van dir res. Vaig estar un parell de mesos a 'El cor de la ciutat', es va acabar i després no n'he sabut res més". Lamentable. "Hi ha taps generacionals per una banda i per l'altre hi ha gent que porta molts anys, càrrecs que poden donar feina a gent, taps generacionals per gent jove, però també per grans, totes les sèries es fan per jovent. Ens estem perdent molt perquè la transversalitat pel que fa a l'edat, és molt enriquidora". I té tota la raó del món. Una Àngels a qui a TV3 hem vist presentant Betes i films, Quart Segona, I ara què, Xènia? i l'esmentat El cor de la ciutat, tot i que fa pocs mesos va conduir l'excel·lent reportatge Guimerà, el Nobel sense premi.

18 anys sense cap paper a TV3? Que algú en prengui nota. Que no arribem als 19 sense gaudir d'aquesta actriuassa a la televisió de casa nostra.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!