Un dels programes que paga més la pena de la proposta radiofònica actual és El faro de la Cadena SER, amb Mara Torres al capdavant. Recentment, la periodista ha tingut una conversa deliciosa amb una de les millors actrius catalanes que hi ha, amb permís de Candela Peña, la meravellosa Anna Castillo.

Juntes han recordat moments d'infantesa de la intèrpret d'El olivo, Oro, La Llamada, Adú o la més recent, Mediterráneo.

Anna Castillo / @nanitita

Castillo, nascuda a Barcelona, parla de la seva relació amb el mar, "si en algún momento me pasara algo triste en la vida, recurriría a él, es lo que más paz podría darme".

La intèrpret ha recordat, per exemple, els seus estius a Sant Carles de la Ràpita i com era l'habitació de casa dels seus pares quan ella era petita: "Somos dos hermanas. La habitación de cuando era pequeña siempre ha sido una litera con un armario y una mesita. La pinté de rosa entero, sin pósters, pero colgué vinilos. Había uno de una boca gigante".

Anna Castillo / Cadena SER

Ara viu lluny d'aquella casa que donava a un pati interior, ple d'ocellets a les finestres. Ara viu "en medio del meollo de Madrid", però Castillo ha recordat la seva petita habitació, plena de vinils, a ella que li entusiasma la música. Però ha estat una cançó la que l'ha deixat tremolant de l'emoció, i amb la llagrimeta caient-li commoguda. Ha estat quan la locutora li ha posat un tema i li ha dit que l'escoltés atentament, a veure què li evocava.

Abans, però, Torres li recorda que "siempre hablas de tus padres muy agradecida de que te hayan apoyado desde el principio en tu trayectoria. ¿Cómo se llaman?". Els pares es diuen Alba i Carlos, i precisament de la mare s'ha enrecordat només sentir unes notes de piano i una veu inconfusible, la de Lluís Llach, començant a cantar "I avui que et puc fer una cançó, recordo quan vas arribar amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets, el cos altiu".

El preciós tema dedicat a la seva guitarrista Laura Aymerich, que malauradament va morir ara fa dos anys. Un Laura que ha fet perdre la compostura a Castillo, que només començar-la a sentir, ha reconegut que "No puedo...". I el que no podia era contenir l'emoció.

Ella mateixa explica per què: "Es la canción que me cantaba mi madre de pequeña. Es algo que siempre ha cantado mi madre en casa. Se la ha cantado a mi hermana, y yo cuando quiero cantar una nana canto esta canción. Y lo bonito es que mi madre cambiaba el nombre de 'Laura' por 'Anna'".

Anna Castillo, molt emocionada escoltant 'Laura' de Lluís Llach / Cadena SER

L'Anna es posa a cantar, amb una veu preciosa, per cert, evocant aquell record meravellós d'infantesa... "Lo que me gusta de esta canción es que mi hermana se la aprendió con el nombre de 'Anna', porque ella pensaba que era así". Pots veure-ho clicant a la foto a partir del minut 4'14":

Anna Castillo, plorant emocionada sentint 'Laura' de Lluís Llach / Cadena SER

Entenem perfectament l'Anna. Una cançó increïble. Escoltin la resta de la conversa. Magnífica, íntima, commovedora. Rendits a Llach i a Anna Castillo.