"Tengo que tranquilizarme, me desmadro todos los dias. No estamos lokos. Que sabemos lo que queremos". És part de la lletra de la cançó més coneguda de Ketama, grup que va elevar a la fama Antonio Carmona. El músic potser no està boig i sap el que vol. Però no sap el que diu. D'un temps ençà s'ha posat de moda menystenir Rosalía des de segons quins sectors puristes. Com si el flamenc fos un art gravat a la primera pedra en l'origen dels mons, o com si fos un dels 10 manaments de Moisès, no és la primera vegada que algú rebaixa el que fa la de Sant Esteve Sesrovires. "Hay quien se sorprende que usted sea catalana y haga algo tan español como es el flamenco. ¿Es incompatible? Hay un sector crítico con que usted tome prestado esas herencias andaluzas que no le corresponden", li van preguntar capciosament a El Mundo. Resposta de la cantant? A l'alçada del seu talent: "Yo soy del Baix Llobregat y he crecido allí. Allí hay mucha cultura andaluza y mucho flamenco. Se agradece que la gente pueda conectar con esta música independientemente del lenguaje".

Efe

Ara, qui ha posat el seu granet de sorra en l'estúpid debat d'apropiació cultural indeguda, és Carmona. El món de la música té molts mestretites que van donant lliçons de què és i què no és flamenc. Carmona, família de la saga flamenca 'Los Habichuela', després de liderar Ketama durant dues dècades, fa temps que vola sol. Potser, però, ha oblidat com el seu grup va acostar el flamenc de raça a nous sons com el pop. I pel que es veu, ara sembla que vulgui tenir l'exclusivitat i el patrimoni d'aquest estil de música. 

@acarmonaoficial

El diari ABC ha corregut a buscar una veu que pugui rebaixar l'impacte Rosalía en tot el món. Encara cou el "Fuck Vox" de Rosalía després de les eleccions. Diu Carmona que "La música ha cambiado mucho y nuestros hijos son una generación nueva. El momento es diferente. Pero la música y los valores son universales. Eso nunca cambia". O, parlant d'estils i evolucions, que "en mi época también hubo corrientes musicales variadas. Hay que adaptarse, disfrutar, probar cosas nuevas, investigar, arriesgarse. Me parece bien que vaya cambiando la música. Es enriquecedor". Sí, sí, demà m'afaitaràs. Molts canvis i molt enriquecimiento, però quan li pregunten "¿Qué opina de Rosalía? Se habla de una nueva forma de entender el flamenco...", es mostra rotund: "La música de Rosalía no es flamenco. Lo que si veo es una gran artista". Com costa d'assumir a més d'un que ara qui talla el bacallà en la música, i sí, flamenca, és la catalana. Els lectors del diari, però, aprofiten per atacar Rosalía:

L'elit flamenca no assumeix que Rosalía els hagi tret un tros del pastís. Doncs que es vagin acostumant. Ves que no se'l mengi tot. Tra, tra.