La batalla entre els Sánchez Vicario-Santacana ha arribat al fang. Màscares fora. Tot s'hi val per noquejar el rival i deixar-lo a la lona mentre el compte enrere arriba a zero. Arantxa i el seu ex han protagonitzat el primer combat cos a cos, canviant el quadrilàter de boxa per les pàgines de paper couché de la revista Hola. Però els cops que s'han donat han fet més mal que si es tinguessin cara a cara. Per què? Perquè hi han ficat els fills pel mig. Aquells que en teoria volen protegir, han passat a ser els protagonistes del litigi.
En sengles entrevistes a la tennista i a qui va ser el seu marit, Josep Santacana, tots dos han posat damunt la taula el seu argumentari més baix per situar-se com a víctimes i posar l'altre a l'alçada del betum. Arantxa comença l'entrevista advertint la periodista d'Hola com va fer a Sálvame: "No responderé a preguntas sobre los procesos abiertos. Para eso ya están mis abogados". "Sobre los procesos abiertos" no, però sobre els fills, s'obre la veda. Tot suma. "Para mí, la única preocupación es lo mal que lo están pasando mis hijos". Primer directe d'Arantxa. In your face. Aquí hi ha un filó. La reportera furga: "¿Consideras a Josep un buen padre?". Resposta: "Da igual lo que yo piense. Serán los niños, cuando sean adultos, quienes podrán juzgarle". La periodista d'Hola no defalleix: "Habrá sido duro saber que ha rehecho su vida con otra persona...". Arantxa torna a posar els fills en l'equació: "Si está feliz, mejor para él. Lo que no me esperaba nunca es el engaño y la falta de respeto hacia mí y sus hijos por llevar una doble vida". Touché. Però si es creien els fills que deixarien d'aparèixer, anaven llestos. "No me he encerrado en casa con mis hijos: les llevo al colegio todos los días y hacen sus actividades extraescolares".
Surt a escena Santacana. Diferent embolcall, mateixa essència. Atac a la jugular, on fa més mal. "En diciembre intenté ver a mis hijos y no me contestó. Arantxa se fue con mis hijos sin avisar y sin mi consentimiento a casa de su hermano. Me asusté muchísimo e incluso tuve una arritmia cardíaca. Ese día aporté un informe psicológico de Arantxa". Comença fort. La situació entra en el terreny del dramatisme: "Ayer martes fue el cumpleaños de mi hija, cumplió nueve años. Yo no pude asistir ni verla, porqué no sé ni dónde está ni me contesta la madre".
A partir d'aquest moment, Arantxa i Leo, els dos fills del matrimoni, passen a formar part d'un problema de matemàtiques de segon de batxillerat: "Desde el trece de diciembre he visto a mis hijos cuatro veces, seis horas en total. El once de febrero es la última vez que pude verlos. Espero que se solucione pronto, porque necesito ver a mis hijos y me lo impiden". Per acabar amb un uppercut directe a la mandíbula de les emocions: "Yo sufro mucho y lloro por mis hijos. Arantxa está encerrada con mis hijos en casa sin salir. Después de mucho tocar la puerta no me abrió". Per desgràcia no és un capítol humorístic dels Picapedra amb Pedro cridant-li a Wilma "ábreme la puerta".
El més irònic del cas? Quan Santacana, després de totes aquestes acusacions, afirma: "Estamos negociando la custodia compartida"... Però la cosa no ha fet més que començar: ara Santacana podria retirar la demanda de divorci i ella interposar-ne una altra contra ell i les set empreses que apareixen al seu nom registrades a Miami. Per cert, Josep Santacana també ha reconegut que tot i portar separats dos anys, "la situación ya venía viciada de antes: llevábamos sin mantener relaciones íntimas cinco años". Com a mínim, durant aquest temps no hi ha hagut més fills que hagin hagut de veure el denigrant espectacle entre els seus pares.