Fa molts anys, la publicitat que no havíem demanat, la que ens tocava els nassos, per dir-ho suaument, arribava per diferents vies: anuncis a televisió, prospectes a la bústia de casa o trucades de diferents companyies oferint-te el oro y el moro si et canviaves a ells. Unes molèsties assumibles, però desagradables. Ara, però, cal afegir-hi una nova via, tal i com l'actriu Beatriz Rico ha constatat: publicitat als diferents perfils socials a les xarxes.
La intèrpret espanyola, a qui hem vist en nombroses sèries i obres, acaba de fer públic el que s'ha trobat. I es miri per on es miri, entenem la seva indignació. L'empresa que s'ha dirigit a ella és una companyia d'assegurances especialitzada en decesos. S'adrecen a ella sense que ella ho hagi demanat ("no conozco de nada a estos señores, ni nos han presentado siquiera"), ho fan, permetent-se unes llicències i una familiaritat que no es correspon amb la relació (inexistent) prèvia entre l'actriu i l'empresa ("Me llaman 'Bea' con toda la confianza del mundo, que bueno, vale"). Però pel que no passa és perquè la convidin a criar malves ("por más vueltas que le doy, creo que me están animando a que me muera. Pues no lo veo bien"):
Ella s'ho ha pres amb ironia. Els seus seguidors s'han sumat a la sensació de mal rotllo que li ha generat, i l'animen a no fer cas a la publicitat i seguir donant guerra molts anys més:
Vivir para ver, que diu la dita. O en aquest cas, morir para ver.