Bruno Oro és un dels actors més estimats de Catalunya. Sense discussió. Des que els espectadors el van descobrir damunt dels escenaris amb la seva inseparable Clara Segura, i després, quan el gaudíem cada setmana al Polònia, el còmic, imitador, actor i cantant, amb arrels italianes i una família d'artistes a l'Empordà, sempre que fa una obra o el veiem en alguna producció teatral i televisiva, toca la fibra. Oro fa or amb la seva veu i les seves cares. Fa riure, emociona, diverteix i distreu com pocs. A la pantalla, damunt un escenari o en els impagables vídeos que es grava (durant la pandèmia, van ser IMPRESCINDIBLES), parlant d'alguna cosa d'actualitat amb un sentit de l'humor irònic, sorneguer i divertidíssim. El to seriós, mirant a càmera, i queixant-se, és, senzillament, sublim. Només un exemple, quan a finals de l'any passat va demanar tornar el 2021:
Artista polifacètic, interpreta, fa obres, treu discos o publica llibres. El darrer, No somos gilipollas: "Fui a Madrid a hacer un casting. Luego cené con mis primos y la cena se complicó. Terminamos en una situación imprevista, tensa y un poco tragicómica. Esa noche es el hilo conductor de NO SOMOS GILIPOLLAS. Porque lo que nos pasó resume a la perfección los males endémicos de nuestra sociedad. Nuestras miserias y virtudes. Y esa penosa sensación de que a veces, desde arriba, se nos mean encima". Entreteniment assegurat que compta amb un prologuista de luxe: Jordi Évole.
Bruno Oro / @bruno_oro
En teatre, darrerament el vam veure a la magnífica Cobertura, novament amb Clara Segura. I encara fa menys que els espectadors poden passar-s'ho pipa amb ell a la sala 9 del cinema Bosque de Barcelona. ¿Sí o no?... "Vamos a viajar, eso sí. Al pasado, pero también al futuro. Una cosa: si has nacido en 1999, tienes que ver ¿Sí o no? Sí o sí. Te preguntarás por qué. Bueno, solo te puedo asegurar que no te arrepentirás. Si no has nacido en 1999, no te preocupes. Hay viaje para todos…". De què tracta? D'un monòleg que parla sobre l'art de perdre's, com fa ell, durant 90 minuts, mentre explica què li va passar en el seu primer viatge a Nova York. Nostàlgia de temps sense Google Maps, Spotify o immediatesa a les xarxes, on ens podíem permetre el luxe d'improvisar. Una comèdia hilarant i emotiva, i com diu el seu cèlebre personatge de 'Jacobo', el pijo de Pedralbes, "Titos, podéis venir en coche que el Bosque tiene parking".
Bruno Oro / @bruno_oro
Estrenada al novembre, queden només tres setmanes per gaudir d'un espectacle que els evadirà durant una hora i mitja. Si encara no l'han vista, corrin a fer-ho. Per avisar els despistats, el mateix Oro ha publicat una imatge impagable, vestit de vaca. El millor, però, és el text que acompanya la foto: "Que la pose no oculte la nostalgia que siento. Las funciones de “¿Sí o no?” están llegando a su fin. Quedan solo 3 semanas. El 9 de abril será mi último show en Barcelona. Habrán sido más de 100 funciones. Una p…barbaridad. Pero sobretodo ha sido un viaje de emociones. Las que habéis visto el espectáculo ya sabéis de qué hablo. No solo risas. Ya tu sabe…":
Bruno Oro / @bruno_oro
Durant totes aquestes funcions, els espectadors han rebut l'entrega i l'humor de l'actor català damunt l'escenari, però ell també ha rebut emoció per part dels espectadors de platea. Ha rebut missatges d'agraïment, alguns de preciosos, com el que ha compartit a xarxes i que ha emocionat els seus seguidors: "Como el de una chica que me dijo que hacía muchos meses que no se reía y que se olvidó de todo lo malo. Muy guai. Me deshago de emoción". Amb raó, després de recordar aquest moment, el Bruno emplaça els seus seguidors a "aprovechar cada segundo de esta vida porque no sabemos qué puede pasar. Perdernos. Jugar. Enloquecer. Ser un poco más gallina o vaca en la ciudad. Os espero con muchas ganas en la 9 del Bosque. ¿Poké? Poke sí. Molt d’amor, família".
Bruno Oro / @bruno_oro
Bruno Oro... ¿Sí o no?... No en tenim cap dubte: un SÍ rotund, sempre.