Potser qui estigui llegint això, té un altre nom en ment. Ens sembla perfecte. Però per a En Blau, la millor actriu del país és, sense discussió i amb molta diferència, Candela Peña.
L'actriu de Gavà és un regal per a l'espectador. Omple la pantalla amb la seva presència i el seu talent majúscul. Qualsevol paper que toca el fa més veraç que si fos un personatge real. Si una pel·lícula o sèrie té la sort de comptar amb ella, la qualitat del producte final guanya de manera exponencial. És, senzillament, una bèstia davant les càmeres. Ara la podem gaudir en televisió a la segona temporada de la magnífica sèrie de Movistar+ Hierro, on interpreta la jutgessa de l'illa. En cinema, a la igualment sensacional La boda de Rosa, per la qual opta al que seria el seu quart premi Goya.
Això com a intèrpret, però com acostuma a passar amb les més grans, la seva qualitat com a actriu ve acompanyada d'una personalitat que enamora. Diu a les coses pel seu nom i com li dona la gana, és espontània, divertida, ocurrent, transpira sinceritat a cada frase que diu i té el sa costum de no mossegar-se la llengua quan parla. I parla de tot, per sort, cosa que no tothom fa. Que li preguntin a Broncano i La Resistencia, on de tant en tant esvalota al personal.
Amb motiu de Hierro 2 l'han entrevistat al diari Crónica Global. I allà ha tornat a lamentar una anomalia que torna a produir-se: s'albira un 2021 sense feina, cosa que ja ha viscut anteriorment. És imperdonable que una actriu superlativa com ella estigui a casa sense treballar. “Viene con el género, cariño mío. Esta es una profesión de palo diario. En esto hay que seguir y pelear”. I ara, el que espera, és que alguna plataforma compri la sèrie que ella mateixa ha escrit, Puerto y camino. Sobre la qüestió professional, Peña recorda els seus inicis a TV3, al mític Sputnik, i parlant en català, joveníssima:
La de Gavà recorda amb nostàlgia aquells anys. Nostàlgia del que feia i d'algú que corria per allà: "Había uno tan guapo, tan guapo, tan guapo, que nunca me hizo caso. Lo recuerdo muchísimo, uno de TV3 que me gustaba muchísimo, llevaba unas botas camperas que pa’ qué. Recuerdo todo, los compañeros y directores de Sputnik… Fue tan bonito". Explica què va pensar quan va anar a fer el càsting: “Cómo voy a ir yo a TV3 de presentadora si jo sóc filla de Lora del Río, de Caravaca de la Cruz”. Una amiga, però, la va animar: “Tú vente que yo te ayudo con el catalán”.
El mitjà li pregunta per la seva procedència i pel seu català del Baix Llobregat: "¿Cómo viviste eso? Porque tú hablas catalán...". Respon, revelant com es referien a ella els seus amics: "Yo siempre me he movido con mucho indepe de Gavà y siempre me han tratado como la castellanota. Me lo decían como algo despectivo. Pero a mi ya me ha pillado la normalización lingüística y hablo el catalán y lo escribo. No hago ni faltas de ortografía en catalán. Yo creo que escribo mejor en catalán que en castellano, fíjate". Segueix parlant de TV3: "Es una cosa como de orgullo torero, en plan: mira las catalanufas que me han dado como castellanota y no me han dado curro… Porque en TV3 que si la e àtona, que si la neutra i els llingüistes per acá i per allá. Los llingüistess estaban más aburridos ya de mi... Me decían: 'anda Candela, tú tira. Les hace gracia que haya un oriental que hable catalán mal, pero si eres de Gavà, no'. Y dije yo, 'pues ya hablo castellano ahora cuando voy a TV3, que son unos rancios. Y mira que podría, pero es mi manera de hacerme la reivindicativa'".
També li pregunten sobre la situació política que es viu a Catalunya i Peña el que demana és "respeto. Y si hay un lugar como Catalunya que tiene su propio idioma, que lo tenga. Que si la gente compone canciones, que se puedan cantar. De lo único que estoy absolutamente en contra es de la violencia. Por lo demás, que cada uno luche por sus ideales, que digan lo quieran decir. Adoquines voladores, no estoy de acuerdo. De todo lo demás, sí".