Carles Sans és un geni. Ho era abans, quan eren tres, i ho és ara, quan està sol damunt de l'escenari. L'ex Tricicle ara segueix triomfant en solitari després de tota una vida fent-nos riure al costat dels seus inseparables Joan Gràcia i Paco Mir ("ens deien 'el gordito', 'el calvito' y 'el guapo'... jo era l'únic al qual no li posaven cap diminutiu, ja m'estava bé", reconeix sorneguer en una conversa deliciosa amb el Xavi Bundó al Via lliure de RAC1. L'actor ha xerrat amb ell i amb el Malcolm Otero en una de les millors seccions del programa dels caps de setmana, 'El plat estrella', on al voltant d'una taula, mentre degusten un àpat meravellós d'algun restaurant, van xerrant sobre la vida, sobre el present, el passat i el futur. Un present que ha portat Sans al teatre Poliorama de Barcelona, on queden poques funcions d'un espectacle imprescindible, que si no heu vist, ja trigueu: Per fi sol.

Després de tota una vida fent-nos riure sense obrir la boca al costat del Tricicle, ara en Carles parla i explica experiències esbojarradíssimes i hilarants que li han passat al llarg de tota una vida pujant als escenaris. Un monòleg divertidíssim d'un tipus que només veure'l, ja se't dibuixa un somriure a la cara. Bona gent fins a dir prou, simpàtic, extravertit, educat, sorneguer i un encant de persona, els que el coneixen bé es desfan en elogis cap a ell. L'actor, com dèiem, ha estat xerrant entre croqueta i croqueta a RAC1, i ja que l'excusa és una conversa al voltant d'una taula, el Bundó li treu, només començar, quina és la seva relació amb la gastronomia i la cuina. I ell ho té clar: "De les poques coses que no ens cansem mai a la vida és la de menjar. Ara sortirà el típic: 'I follar!'... el sexe està molt bé, però és que menjar... continua agradant-nos tot i que la fem tres cops al dia".

I cuinar, a banda de menjar, com ho porta?: "La meva mare, com totes les mares, era una molt bona cuinera, i molt gran, amb 90-91, em feia una sèrie de plats que no menjava enlloc més". Cuina tradicional, de tota la vida, de casa, i molts plats catalans com només les nostres mares, àvies, i besàvies saben i sabien cuinar. Un dia, el Carles li va donar a la seva mare una notícia: l'havien convidat a anar a un programa de tele de Karlos Arguiñano, del que la seva mare era una gran fan. Un programa on el convidat VIP cuinava amb el xef basc. En Carles li va demanar a sa mare: "'Vindré perquè m'expliquis exactament com fas el fricandó', que ella el brodava, 'els macarrons i una sèrie de coses més'. I jo a la cuina, amb el meu Mac, el meu ordinador, anotant mesures". Un cop amb la recepta, les va practicar a casa abans d'anar al programa de l'Arguiñano.

De tant practicar, reconeix orgullós que "tinc un fricandó bo", un dels plats més icònics de la gastronomia catalana... I en Carles Sans va anar al programa de l'Arguiñano, on el xef-presentador demanava als convidats que li fessin fer un plat. I en Carles va triar el fricandó, tan típic de casa nostra: "Vaig pensar: el fricandó. Li vaig dir a la meva mare: 'L'Arguiñano farà el fricandó'...", per dir-li d'alguna manera a l'esguerro que va perpetrar Arguiñano entre fogons: "Va fer un fricandó tan horrorós...". I la mare de l'actor tampoc no es va quedar callada i va anar una passa més enllà: "Però què és aquesta merda??, aquest coi...' La meva mare, que tenia a l'Arguiñano en un altar... 'Però quina merda de fricandó és aquest??'... No el van entendre. El concepte 'fricandó', fora de Catalunya, costa una mica". Fins i tot per grans cuiners com l'Arguiñano. Sensacional.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!