No és que sigui precisament cap secret que una de les grans bombes en la premsa rosa en els últims mesos al nostre país ha estat el sorprenent embaràs d'Alejandra Rubio, la filla de Terelu Campos. I és que, si bé és cert que Rubio fa ja uns anys que s'ha convertit en un dels personatges més buscats per la premsa rosa, el fet que s'hagi quedat embarassada després d'amb prou feines uns mesos d'haver començat la seva relació amb Carlo Costanzia, el fill de Mar Flores i l'italià Carlo Costanzia, va sorprendre a molts, i evidentment a la seva família.
És més, no han estat precisament poques les vegades que, sempre intentant donar suport a la seva filla com ho ha fet durant tota la seva vida, Terelu ha deixat caure que no està precisament gaire il·lusionada amb aquest embaràs, no pel propi embaràs per si mateix sinó pel fet que la seva filla hagi fet un pas tan important amb un home amb el qual porta una relació de tot just uns mesos.
L'infern de Mar Flores amb Carlo Costanzia
Com no podia ser de cap altra forma i com és habitual en aquests casos, ara que el nom de Carlo Costanzia s'ha convertit en un dels més habituals en la premsa rosa, no han estat pocs els que han volgut recuperar una famosa entrevista que va donar la seva mare Mar Flors el 2001 al diari El Mundo en el qual va explicar l'infern que va suposar la relació amb Costanzia, el pare de Carlo.
Una relació que va començar més que bé: "Era senzillament maquíssim. Tenia aquest accent italià tan especial i em va perseguir a fons. Ho va fer molt bé. Em sentia com una princesa. Les seves paraules eren tan afalagadores. Tot va ser perfecte. Tenia un bona feina, un cotxe meravellós i sobretot, em volia", va apuntar Flores.
Però Mar no va dubtar a revelar el pitjor de la seva relació amb Carlo: "Em vaig adonar que ell era un home violent, així que vaig tornar a casa dels meus pares. Va començar a trucar per telèfon sense parar. Jo era terriblement infeliç. Em passava el dia plorant sense cap motiu. Tenia atacs aguts d'ansietat".
I va ser més enllà assegurant que "Les discussions nostres van començar a ser habituals i cada vegada més forts. El pitjor és que tot allò acabava gairebé sempre al llit, on la passió ho esborrava tot. Em deia que preferia matar-me que jo me n'anés. Un dia, enmig d'una bronca monumental, em va agafar en braços i em va treure al balcó. Vivíem en un àtic, en un cinquè pis. Vaig creure que m'anava a tirar. Estava com a boig i no deixava de repetir: 'Prefereixo matar-te que te'n vagis!'".