El Carlos Cuevas més íntim: revela la seva millor nit, amb qui i què va fer "en una platja amagada" de Mèxic

Carlos Cuevas és a les nostres vides des de fa molts anys, des que ens va enamorar de ben petit fent de 'Biel', el fill de l'Emma Vilarasau a Ventdelplà. Des d'aleshores, una carrera exitosa i plena de personatges increïbles que ens ha regalat aquest actor immens. Tot talent, veracitat, simpatia, en Carlos és un intèrpret descomunal, com ho demostren els seus papers a sèries, pel·lícules i obres com Merlí, Cuéntame cómo pasó, 45 revoluciones, Smiley, Cites, El 47, Gente que viene y bah, Donde caben dos, Els nostres tigres beuen llet o Jauría. El de Montcada i Reixac acaba de passar per un programa imprescindible, L'eclipsi de TV3 i Catalunya Ràdio, on Roger Escapa manté converses delicioses amb uns convidats que s'obren en canal.

Per exemple, parlant de parelles i de què ha de tenir algú per enamorar el Carlos: "Per mi l'admiració és el més important, alguna cosa que m'ha de seduir, atrapar, com vius, com parles, com penses, a qui votes, el discurs que tens...". "Tu t'enamores de la ment", li diu el Roger... "Sí, sí, ja ho deia aquella pel·li, 'Martin Hache'... 'Hay que follarse a las mentes'". Què més ha de tenir una persona perquè ell s'enamori?: "Per mi és molt important la tendresa, no entenc la fredor. I per mi és molt important un compromís socialpolític, vincular-me amb algú que tingui uns ideals igual de ferms, que es preocupi pel món que l'envolta, que no li sigui igual qui està governant, que se li remogui el pit quan veu una causa injusta". Això sí, reconeix que té més facilitat per mantenir els amics de tota la vida que les parelles. 

Un d'aquests amics íntims és el Miki Esparbé, amb qui va viure un dels moments més especials de la seva vida, la seva millor nit: "Va ser una nit a Mèxic, fa tres anys, en una platja perduda de la mà de Deu, a la costa del pacífic, a un lloc molt amagat, que no diré el nom perquè no s'ompli de gent, amb dos dels meus millors amics, el Miki (Esparbé) i el Ruben". Va ser un viatge preciós, i una nit "plena d'estels, amb unes converses estupendes, després de tot el dia fent surf, i en un any que va ser molt difícil, però que també va ser molt bonic. Parlàvem de tot i de res. La recordo tan bonica no perquè succeís una cosa en concret. Unes llacunes amagades, que has d'agafar un bus, després un taxi, després una barca... Hi vam anar per tres dies i ens vam quedar deu".

Gelós de la seva intimitat, defuig de la premsa del cor i defensa la seva parcel·la privada per molt que tingui una feina pública. Feina que aborda tots els camps, "és molt cutre que aquí es facin distincions d'actor de cinema, televisió o teatre. Fins i tot diem 'actor de comèdia!!'. Algun dia m'encantarà dirigir, tot i que he tingut algun director 'cabrón'. Prefereixo treballar amb bones persones que amb gent brillant". L'actor s'ha emocionat quan li han regalat un objecte personal mai vist, de quan era petit, una titella... "Ostres, heu anat molt lluny, què bonic! Això és un putxineli que soc jo, que em van regalar quan feia 'Ventdelplà'. Això no ho havia vist mai més!!".

Un Carlos encantador, que ha jugat al joc de la jenga, anar traient peces de fusta amb preguntes compromeses, on ha reconegut que "no he fingit mai cap orgasme" o que "perdonaria que un amic s'emboliqués amb una ex meva". Una conversa sensacional, que paga molt la pena.

Carlos Cuevas, meravellós.