Carlos Cuevas és un dels millors actors que tenim al país. Així de clar i així de rotund. Les productores se'l rifen, no li falta feina, i comptar amb ell és sinònim d'èxit i d'unes interpretacions plenes de talent, veracitat i meravelloses. Des que el vam descobrir fent de 'Biel' a Ventdelplà al costat de l'Emma Vilarasau, el de Montcada i Reixac no ha parat. S'ha fet gran en la petita pantalla i en la vida real. I tot i que encara no ha fet els 30, ja sembla que porti tota la vida davant de càmeres. Al carismàtic actor l'hem vist i gaudit a Merlí, Merlí. Sapere Aude, Cuéntame cómo pasó, 45 revoluciones, Smiley, o més recentment, a Cites Barcelona, on ens va enamorar al primer capítol de la nova temporada al costat de la Clara Lago, i on després es va veure en un fregat sobre la llengua catalana i el doblatge dels actors que parlen en castellà a l'original, per un titular de l'entrevista que li va fer un mitjà, i que ell considera malintencionat i que no responia a la realitat.
En Carlos és, a banda d'un magnífic intèrpret, un tipus amb una bonhomia i naturalitat que tomba. Bona persona fins a dir prou, educat i amable, escoltar-ho és un plaer, més enllà de veure'l fent diferents papers. Perquè en Carlos té un seny i un sentit comú com pocs tenen. I aquest cap de setmana ha mantingut una conversa deliciosa amb Xavi Bundó, Toni Garcia Ramón i Malcolm Otero al Via Lliure de RAC1, en la secció on es reuneixen cada setmana amb algú (principalment actors i actrius) per parlar de tot mentre mengen manduca de la bona al voltant d'una taula d'un conegut i sensacional restaurant de Barcelona. "El nostre 'Plat estrella', converses de sobretaula que ens agrada fer des del nostre temple gastronòmic habitual, al costat de La Rambla i del Mercat de la Boqueria, que és Casa Guinart".
Tots quatre han parlat de tot, de com va ser treballar amb Pedro Almodóvar, de la polèmica de la llengua i el doblatge a Cites Barcelona, de gastronomia, de com li agrada la cuina i ha fet diferents cursos, de que fa molt de temps que no menja res de carn, per consell justament de la seva partenaire a Cites, la Clara Lago, de com li agrada també aprendre idiomes i com ja domina força l'italià, de la pandèmia i com el va agafar precisament a Itàlia o de restaurants. De fet, ell és soci d'un restaurant, el Lluritu, una marisqueria estupenda que hi ha a Gràcia, al costat del Teatre Lliure, projecte que va fer néixer el també actor Pau Roca, a qui Cuevas va conèixer quan eren els dos molt joves, justament a Ventdelplà. Però no va ser en aquest restaurant on li va passar una de les coses més surrealistes que li hagin passat mai.
El preu de la fama
Parlaven els quatre comensals de la cara B de la seva apassionant feina. I ell, ho té claríssim: "La fama. Més que d'altres coses. Que s'ha d'estudiar molt? Soc un empollón. Que em vaig perdre plans amb els amics? Ja, però és que tampoc soc molt nocturn. Però la fama... He format part de projectes molt mediàtics, però jo no soc els meus personatges. Recordo que vaig rodar de petit una pel·li amb Dani Rovira, en ple auge, i la gent l'aturava pel carrer i li deien: 'Cuéntame un chiste'. No som els personatges".
En Carlos parla de tocar de peus a terra en tot moment, perquè de vegades, la fama li ha comportat alguna situació al·lucinant. "He vist situacions que 'no te queda otra'. De vegades estàs dinant a un restaurant i et ve una família sencera i et toca"... o coses pitjors. L'actor encara recorda com "de vegades em sorprenen segons quins comportaments: una vegada, en un restaurant, em van demanar si podien menjar la meva amanida... Això és veritat, és real! Una noia em va venir, 'superagobiada'... 'Em puc menjar la teva amanida?'". Li va dir que no, però encara avui ho recorda amb els ulls com a taronges. I és que en Carlos aixeca passions. Rialles a taula i Bundó, Garcia Ramon i Otero s'hi abonen: "Qui no vol menjar de la teva amanida? Ets un tiquismiquis". I ell respon sorneguer: "Això és una altra qüestió que podem parlar en un altre moment". Entenem que no cedís a la fan que es volia menjar la seva amanida, però vista la tirada que té, si el bo d'en Carlos, a ell que li agrada tant la cuina i la teca, patentés una amanida feta per ell amb els ingredients que li agraden, ho petaria. Tots els fans la demanarien. Si hi ha l'amanida César, la Waldorf, la russa o l'alemanya, per què no una 'Amanida Carlos'?. Seria meravellosa, com ell.