La setmana passada es va estrenar a TV3 un nou programa que ho va petar, amb molt bons resultats d'audiència, de cara a les nits de divendres. Si els darrers temps la família es reunia per veure Eufòria, ara torna a haver-hi un programa musical conduït en aquesta ocasió pel Miki Núñez en solitari. Es tracta de Zenit, un concurs on es busca el millor cantant intergeneracional. Diferents cantants estimadíssims pel públic català, competint en quatre equips, la Generació Z, la Generació Y, la Generació X i els Boomers, cadascú amb els seus capitans, la Suu, el Lildami, la Gisela i el Joan Reig. La setmana passada vam veure cantar gent com el Salva Racero, el Quim Mandado, la Mone, la Misty, el Natxo Tarrés o Miss Raisa, però en pròxims programes veurem altres cantants com Mariona Escoda, el Julien, la Dolo Beltrán, la Monica Green o la Mercè Martínez.
S'estrena “Zenit”
— 3Cat (@som3cat) October 4, 2024
24 estrelles de la música competeixen en un gran espectacle en directe. Quin cantant seduirà tots els públics?@joanreig, @giselaoficial, Lildami i @suu_musica
▪️Divendres, a les 22.05
▶️ A la plataforma 3Cat i a TV3https://t.co/Ec42JdKM7D#Zenit3Cat pic.twitter.com/r0b1SViMTM
😍 La gala 2 de "Zenit" promet, i molt!
— 3Cat (@som3cat) October 10, 2024
Divendres a la nit, a TV3 i a la plataforma 3Cat#Zenit3Cat pic.twitter.com/rbZkJTL51G
Un dels que competirà en pròximes edicions, veurem si aquest divendres o els següents, en l'equip dels boomers, és un actor superlatiu, valencià, de 61 anys, que va enamorar tot Catalunya fa molts anys, el 1988, quan el vam veure damunt l'escenari interpretant un dels personatges més icònics del teatre de casa nostra, el 'Saïd' de Mar i cel. Impossible oblidar aquell Per què he plorat? amb Àngels Gonyalons, paper que repetiria en la següent versió, al costat de l'Elena Gadel, o l'himne dels pirates amb ell al capdavant del vaixell. Parlem del gran Carlos Gramaje:
Gramaje, un dels intèrprets més descomunals del teatre musical de casa nostra, a qui a banda de la mítica Mar i cel hem vist a d'altres obres inoblidables com 'Flor de nit', 'Els pirates', 'Boscos endins', 'Aloma' o 'T'odio amor meu'. Actualment, als seus 61 anys, viu a Premià de Dalt... amb el seu company. I d'homosexualitat, de les seves experiències, del col·lectiu LGTBI+, n'ha parlat extensament en una entrevista indispensable al programa Ja m'entens de Catalunya Ràdio, amb David Ávila, que en començar li deixa anar: "Hi ha molta gent que se sorprendrà que Carlos Gramaje, un dels sex-symbols del teatre català, visqui amb una parella que sigui home". I ell respon sincer que "Suposo que sí, però és un tema que no m'ha preocupat mai a la meva vida. Jo vaig començar sent hetero, tenia una parella, la Maria José, bastant coneguda en el món del teatre musical, i ella i jo vam estar junts deu anys".
"Des d'adolescent tenia somnis de sentir-me atret per nois, per homes. Aleshores pensava que era una malaltia, sentia que alguna cosa no anava bé en mi, em vaig ratllar moltíssim. Vaig passar una adolescència força dolenta. Va ser la meva parella qui em va dir: 'Per què no ho proves?'. I ho vaig provar. Vaig buscar al diari un 'chulo', un 'prostituto', no sé com es deia en aquella època. Ho vaig provar, em va fer fàstic, em vaig dutxar deu vegades. Fugia d'això. Volia tenir una vida hetero convencional". La cosa va començar a canviar quan es va presentar pel paper més icònic de la seva carrera: "Quan vaig venir a fer la prova de 'Mar i cel', a Barcelona, em vaig començar a sentir lliure. Amb un tros de dona com l'Àngels (Gonyalons), m'excitava, tenia un potencial sensual, però instintivament anava potenciant els somnis amb nois. Vaig tornar a buscar un home al diari, per experimentar. La primera vegada va ser divertida, al costat de la Plaça Espanya. Vaig entrar a una casa que el noi era molt lleig, un cos espantós. Em va dir 'No te preocupes, espera un segundo'. I va entrar després un noi brutalment guapo. Va ser el primer cop. Crec que pot ajudar a molta gent. Allà em vaig adonar que allò m'havia agradat moltíssim. No era un vici, era treure'm un trauma".
"Li vaig dir a la meva parella: 'Sembla que sí, que no hi ha volta de fulla'. Ens vam separar de la María José. He tingut etapes de la meva vida molt sòrdides, molt promíscues, quan no tenia parella jo buscava l'experimentació que no havia tingut a l'adolescència. Recordo incursions en saunes gais, cruising... ho vaig disfrutar molt". Un Carlos que com més còmode se sent és vivint en parella, com ara, i que reivindica que "Es podria fer un musical amb l'amor de dos homes. Fa falta que la gent hi confiï". Escoltin la conversa perquè paga molt la pena:
Carlos Gramaje, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!