En Ramon Peris-March, durant molts anys, va tenir un alter ego. Un missatger del Club Super 3 que anava vestit de groc, amb un codi postal al pit, casc de repartidor, unes ulleres fosques i un fax a la panxa per on anava traient papers. Els espectadors més menuts de casa al·lucinaven amb ell, especialment, per la manera com tenia de parlar, un petri-idioma marca de la casa que es va inventar i que feia les delícies dels nens i nenes catalans. Però per molt que en Petri anés dient "he tingut una petri-idea, petri-atenció o petri-espectadors", per molt que hagués ideat un idioma, la seva llengua, la de la persona que hi havia rera el personatge, és el català. I el seu país no és Petrilandia sinó Catalunya. I d'això n'ha deixat constància sovint i no es cansarà de fer-ho davant qui sigui.
En Ramon, que ara fa d'assessor artístic, és un tuitaire dels que no es queda callat quan alguna cosa al seu voltant és denunciable. I sovint, el tema de la llengua ha generat moltes d'aquestes situacions. Si Ciutadans o Vox haguessin existit en els temps del Petri, n'haurien demanat la dimissió. Per groc i per tuits com aquests:
Tota una generació va créixer amb les notícies del Petri, entre 1991 i 2001. I ara del petrifax de la panxa li surten hostias como panes, perquè ho entenguin a les espanyes. En aquesta ocasió, dedicats a una coneguda companyia telefònica que el va trucar a casa. La plantofada tuitaire té a veure amb que l'emprenyessin i el truquessin a altes hores de la nit amb alguna oferta que ell no va demanar? No. Lamentablement es va topar amb una nova mostra de catalanofòbia telefònica, una nova versió del "hábleme en español que estamos en España", però aquest cop, anant encara unes passes més enllà.
En Ramon era a casa quan el van trucar de la companyia. Ell, com fa sempre quan respon el telèfon, ho va fer en la seva llengua, en la que parla i pensa, en català. En sentir la resposta de Peris-March, l'operari de la companyia va desbarrar de mala manera, deixant clar que potser treballa en una companyia de telefonia, però el que és respecte pel teu interlocutor, i per la llengua que parla, no en tenia cap. Què va vomitar el venedor?: "No tengo que comprender este cochino idioma". Resposta fastigosa a la qual només se li podia respondre de manera demolidora, com ho va fer en Ramon: "Li he dit que era un racista i un xenòfob i ha penjat":
Meravellosa resposta d'en Ramon. Petri-galeta amb la mà oberta.