Una de les millors seccions radiofòniques que es poden escoltar a la graella catalana la trobem dins del magnífic El suplement de Roger Escapa els caps de setmana a Catalunya Ràdio. Es diu L'eclipsi i en ella, diferents personalitats parlen de com són les seves nits, de si recorden alguna nit especial en el bon o en el mal sentit i de què els hi ha passat quan cau el sol i es fa negra nit. I aquest cap de setmana ha passat per allà la MERAVELLOSA Clara Segura. Actriu majúscula, superlativa, talent per donar i per vendre, enamora amb cada paper que aborda, ja sigui a la televisió, al cinema o al teatre. El seu currículum és de traca: Incendis, Antígona, El somni d'una nit d'estiu, Porca misèria, Vinagre, Nit i dia, Mar adentro, Los ojos de Julia, Una pistola en cada mano, 100 metres, Barcelona nit d'hivern i tantes i tantes altres.
La intèrpret es reconeix una dona "noctàmbula, però al matí em llevo molt d'hora, i si he d'estudiar, m'hi poso de sis a set del matí, perquè les tardes es fan curtes si he de recollir als nens o així". La flamant nominada al Goya a la millor actriu de repartiment per Creatura ha fet tots els papers de l'auca. És el que té ser una actriu absolutament fascinant i plena de veracitat en tot allò que fa. I si algú no ho sap veure, és que no té ulls a la cara o directament és un inútil. Com Marc Forster. Qui és aquest senyor? El director d'una pel·lícula de la saga de James Bond que es va estrenar el 2008, Quantum of solace, i que no va veure el talentàs de la Clara per fer un paper a la seva pel·lícula.
Escapa li deixa anar que "hi va haver un moment de la teva carrera que podries haver estat no sé si una 'noia Bond', però sí haver sortit a una pel·li de James Bond, no? Que és l'antítesi del que t'interessa fer ara". I, sí, sí, ella ho confirma sorneguera. "Era surrealista, vaig anar a fer un càsting. No la vaig acabar de veure després, no sé si era 'Quantum...', no recordo quina va ser, però quan vaig estar esperant-me al càsting i veia aquelles dones entrant pel mateix paper que jo, pensava: 'Què bé que hagin acceptat que una dona de carn i ossos pugui ser una 'chica Bond'. Això vol dir que estem canviant el punt de vista'". Segura afegeix que "el que a mi m'empipa és la falta de diversitat que hi ha en la professió", i diu una veritat com un temple: "Jo veig que els meus companys homes tenen molta més diversitat física: poden ser calvos, gordos, alts, baixos i les dones encara no. Estem lluitant, però encara no. Encara hi ha un prototip molt clar de la dona que ha de fer imatge".
Que bombin a Quantum of solace i al seu director. La Clara Segura podria haver estat una chica Bond meravellosa. O una James Bond meravellosa. Ells s'ho perden. Afortunats nosaltres de tenir-la a casa nostra emocionant-nos i enamorant-nos amb cada paper que fa i amb cada reflexió imprescindible que diu, per exemple, en entrevistes com aquesta. El seu nom és Segura... Clara Segura. Amb llicència per deixar-nos amb la boca oberta.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!