Dani Rovira és un dels tipus més brillant i divertits que podeu veure avui en dia pujat dalt d'un escenari, com ha fet recentment regalant als espectadors del Teatre Coliseum de Barcelona algunes nits impagables i plenes d'humor.
El còmic andalús és ràpid com pocs, i sempre hilarant quan explica les històries que li passen. Així que imaginin què pot passar si s'ajunta amb dos altres genis de l'humor, igual de ràpids que ell, recordant ruïnes viscudes, moments de tierra trágame on hagin quedat en ridícul els convidats. Estem parlant de l'Ignasi Taltavull i el Tomàs Fuentes, que condueixen l'indispensable La Ruina, que porten de gira per diferents teatres del territori, i que recentment els va valdre un merescudíssim Premi Ondas. I el darrer capítol porta com a convidat l'actor de Ocho apellidos vascos, El bus de la vida, Mediterráneo, Superlópez i tantes altres pel·lícules i comèdies exitoses del cinema espanyol.
Explica Fuentes que a l'hora de confessar una ruïna, dubtava entre una experiència escatològica, "me decían que en Catalunya el humor escatológico gusta mucho", però per variar, ha volgut optar per "una ruina romántica-patética" amb una noia que li agradava i que va conèixer amb 18 anys a uns campaments d'estiu on hi havia un centenar de nois i noies de tot arreu, prop de Màlaga. Una de les activitats més populars era l'amic invisible, on sortien a l'escenari cadascun dels nois i noies, deien qui els hi havia tocat i li feien un regal davant de tothom. El Dani va fer un cambiazo per poder regalar-li alguna cosa a la noia que li agradava, de nom Mamen, a qui anomenen Carmen. Primer va pensar en fer ell sol, sense l'ajuda dels tallers, una manualitat. Com? Anant al bosc, agafant una branca, i amb una navalleta anar fent la forma d'un llapis. "Nunca se me han dado muy bien las manualidades, pero en mi cabeza pensaba que era una idea buenísima", però en veure el resultat, va pensar que si li donava allò, no tindria cap opció amb la tal Carmen.
Després va tenir una altra idea. Als campaments sonava i es cantava molta música de cantautors: Ismael Serrano, Luis Eduardo Aute o Silvio Rodríguez. "Me enteré de que la canción favorita de Mamen era de él, 'Óleo a una mujer con sombrero'... Se me ocurrió aprendérmela con la guitarra en cuatro días y cantarla". Imaginin la noia, asseguda a l'escenari, veient el Dani davant de tothom. "Empecé a cantar de aquella manera, me equivocaba cada tres notas... terminé la canción a capela, a tomar por culo la guitarra... No sé si la conocéis o no, pero la canción es larga de cojones!". La gent pixant-se de riure. Imaginin el bo d'en Dani cantant (o destrossant) aquesta cançó:
No acaba aquí la cosa. "Hubo condescendencia y paternalismo de ella, y un aplauso también paternalista. Aún tenía una esperanza pequeña, pero la terminé asesinando justo cuando al levantarnos los dos, cuando nos dimos el último beso, de pie con la guitarra, saco el lápiz y le dijé: 'Y te he hecho este lápiz también'". Hilarant. Però espereu-vos al final, la cirereta del pastís. Li pregunten: "¿Con Carmen llegó a pasar algo en algún momento?... No me jodas, que como digas que sí, yo ya...". I què respon ell?: "A los meses, Carmen y yo nos hicimos novios y... yo perdí la virginidad con ella con 19 años":
Meravellós que tot i els regals ruïnosos que va rebre, la tal Carmen va sortir amb el Dani Rovira i ell va perdre la virginitat amb ella. "A día de hoy somos muy buenos amigos"... El dubte que tenim és si ella continua conservant el llapis i si li continua agradant 'Óleo a una mujer con sombrero' o si després d'allò, cada cop que la sent li agafen tots els mals recordant el moment.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!