Daniel Day-Lewis es va guanyar a pols ser considerat un dels millors actors de la seva generació. L'intèrpret britànic, metòdic, peculiar, misteriós, enigmàtic i reservat, especialment pel que fa a la seva vida privada, quan es posava davant dels focus i les càmeres deixava aflorar el seu immens talent. Una bèstia de la interpretació. Un actor superlatiu que es rifaven les productores perquè comptar amb ell en les seves pel·lícules era sinònim de qualitat. Un plus que elevava qualsevol pel·lícula on ell actués a un grau superior.
Interpretacions i papers memorables que li van valdre premis, guanyador de tres Oscars, reconeixement, fama i diners en pel·lícules de tota mena. Poques, això sí. Menys de vint. Però atenció a la llista d'algunes de les més representatives perquè és de traca: Gandhi, Una habitación con vistas, la insoportable levedad del ser, Mi pie izquierdo, El último mohicano, La edad de la inocencia, En el nombre del padre, The bower, Gangs of New York, Pozos de ambición, Nine, Lincoln o El hilo invisible. Per portar molts anys en la indústria, però, no es pot dir que participés en moltíssimes pel·lícules, sinó que triava molt bé els projectes on volia participar, que compaginava amb obres de teatre. Un actor diferent a la resta del qual, com hauran pogut observar, parlem en passat. Però no perquè hagués passat a millor vida, sinó perquè fa uns anys va decidir penjar les botes i retirar-se, deixar l'actuació i les pel·lícules.
Retirat del cinema l'any 2017, des del moment que va dir adeu no se l'havia vist més que en un parell d'ocasions. La darrera, l'any 2019, fa quatre anys. L'última vegada que se'l va veure en públic, quan li van fer una foto al metro de Nova York parlant per un telèfon mòbil. Aquesta:
Aquesta era la darrera imatge que li havíem vist. Però ja ha plogut des del 2019. Quatre anys on l'enigmàtic actor semblava haver-se esfumat o que la terra se l'hagués empassat. Fins ara. L'actor britànic s'ha tornat a deixar veure i ha aparegut absolutament irreconeixible. Als seus 66 anys, ha estat fotografiat novament a la ciutat dels gratacels lluint uns llargs cabells tenyits de ros, una gorra de color fosc i un cridaner xandall blau i també, com abans, parlant pel seu telèfon mòbil. L'endemà, novament les càmeres van agafar-li una foto, amb la mateixa gorra, però canviant la dessuadora blava per una de negra i amb uns pantalons color groc. Day-Lewis anava aquesta vegada amb la seva dona Rebecca Miller amb la qual va anar a dinar alguna cosa per la zona de West Village.
Els seus fans el trobem a faltar. Que torni.