Possiblement, el moment públic més incòmode de Daniel Diges el va viure sense proposar-ho, damunt d'un escenari i a ulls de milions d'espectadors. Perquè aquest cantant i actor, rostre habitual d'infinitat de musicals, va ser el coprotagonista d'un dels moments que més es recorden al Festival d'Eurovisió en clau espanyola. Escollit el representant de la delegació espanyola l'any 2010 amb el tema Algo pequeñito, el que es va veure quan ell cantava no va ser gens pequeñito, sinó més aviat grandecito. Perquè enmig de la seva actuació davant milions d'espectadors que té el certamen, va saltar a l'escenari d'Oslo un habitual especialista en dinamitar esdeveniments: Jimmy Jump. El català, habitual saltador als terrenys de futbol, amb la seva característica barretina, va colar-se enmig dels acompanyants de Diges, que no sabia quina cara posar.
Un moment incòmode, sens dubte, que Daniel Diges va salvar amb professionalitat i sense perdre la lletra de la cançó durant la seva actuació. Sens dubte, però, no va ser el pitjor moment que va haver de viure des que va començar a forjar-se una sòlida carrera davant de càmeres. Com a actor de musicals ha sortit a tot arreu. La llista d'obres exitosíssimes és de traca: Hoy no me puedo levantar, We will rock you, High School Musical, Mamma Mia!, Los miserables o La bella y la bestia. Però tot i ser aquesta la seva vessant més reconeguda, el seu nom, la seva cara i els seus característics rínxols rossos van començar a fer furor entre els i les fans amb una sèrie de televisió que el va posar en boca de tots. Una sèrie que va fer sent molt jove i amb la qual va triomfar de mala manera a tota Espanya: Nada es para siempre, a Antena 3, l'any 1999, on interpretava el mític paper de 'Gato', l'alumne més carismàtic d'un institut.
La sèrie es va rodar a A Coruña, quan Diges era un jove de 18 anys. I l'experiència que va patir, la mala experiència, més aviat, no l'oblidarà mai. Ara l'ha recordat encara amb el cor encongit, a Europa Press, arran de la confessió d'Alejandro Sanz en reconèixer els problemes mentals que té de vegades i com de malament es passa. Explica Diges que la seva professió l'ha dut de vegades al límit: "es verdad que he tenido momentos muy difíciles estar trabajando de martes a domingo musicales que no tenía vida, que no veía a mi familia, viajando he pasado momentos también duros y no pasa nada. Lo importante es agarrarlo y tirar para adelante". Però res igual al que li va passar quan es trobava en la cresta de la ola, pel que fa a fama, justament quan estava rodant la sèrie que el va catapultar.
Recorda Diges amb amargura que "Con 18 años, que estaba en Coruña haciendo Nada es para siempre, pasé una depresión muy gorda. Sí que me fui a un psicólogo a tratarlo y a partir de ahí empecé a aprender muchas cosas. Y creo que gracias a dios por haberlo pillado por esa edad no he vuelto a pillar una depresión así fuerte a lo largo de mi vida. Es importante pillarlas a tiempo cuando se es joven para aprender cómo gestionarlo". Què va ser el que ho va accelerar tot? Quin va ser el detonant que li va fer tenir aquests pensaments i posar fil a l'agulla? Una brutal agressió, una pallissa: "Pasé una muy gorda en Coruña, me pegaron cuando hacía la serie, hacía de Gato y me pegaron en una discoteca porque al ver que era jovencito y tal me metieron una paliza. Salí de la paliza y pasé unos meses bastante jodidos y fíjate que estaba aquí siendo protagonista de un musical. Y sí es verdad que me llamaban de teles y no me atrevía a contarlo, lo he contado muy pocas veces. Pero lo pasé y ya está, no pasa nada".
Celebrem que aquella barbàrie que va patir per part d'uns macarres impresentables li servís per fer-se més fort i recórrer a l'ajuda necessària quan ha tingut mals moments en el futur.