Un cap de setmana més, Roger Escapa ha fet una entrevista al seu El Suplement de Catalunya Ràdio que paga molt la pena. Aquesta vegada, la protagonista ha estat una dona que ho fa tot bé i que ens té enamorats, l'Elena Gadel. Cantant descomunal, acaba de publicar un nou single senzillament espaterrant, Em confesso. I en una conversa deliciosa, ha confessat què en pensa de la seva vida i de la seva professió.
A banda de la seva principal faceta, amb una veu meravellosa que et deixa sense paraules, l'Elena és una dona multidisciplinar: canta, fa de jurat (i molt bé) a Eufòria, és mare de dues criatures al costat del bateria de Blaumut, Toni Pagès, i és una de les actrius més estimades pel públic català, cada dia de dilluns a divendres a la sobretaula, fent el paper d'un dels personatges més emblemàtic de Com si fos ahir, el de la Noe. I de qui és parella la Noe, en la sèrie que parla d'un grup d'amics de l'Eixample? Del Miquel. És a dir, del personatge interpretat per l'Eduard Farelo.
La seva relació ha passat per tot, enamorament, banyes, mals moments, felicitat... És el que té haver estat junts durant 1.000 capítols, que es diu aviat. 1.000 capítols junts la Noe i el Miquel. O el que és el mateix, 1.000 capítols junts de l'Elena Gadel i l'Eduard Farelo, dues persones que es coneixen a la perfecció després de tant de temps treballant colze a colze, tot i que va sorprendre, en un primer moment, a l'actor: "L'altre dia ho dèiem: es veu que ell, quan li van dir que ho feia jo (el paper de la Noe), li va sorprendre. Perquè ens coneixíem d''Oh, happy day', que ell l'havia presentat i jo havia estat jurat, però no havíem treballat mai junts i no sabia com faria jo de Noe, no?". I ara, tots dos, encantats de la vida: "El procés ha molat molt. Tenir un company com l'Eduard, va a favor. És generós, si hi ha alguna cosa, ell salva la situació, és molt xulo".
Ho fan tan bé i creïble, que quan l'aturen pel carrer, es pensen que el Farelo és la seva parella: "Pel carrer em diuen 'aguanta, no us separeu!'. Hi havia una seqüència, una trama que l'Eduard anava a ballar i no sé amb qui follava. I tothom em deia: 'Tingues paciència, aguanta!'. Jo entenc que a la gent li agradi la parella, perquè a mi també m'agrada, és molt xula, ens complementem molt, ella esbojarrada i ell seriós. Però Déu n'hi do no?, aquest micromasclisme, o macro, que tenim entre tots...". La seva vida sentimental, però, no la comparteix, lògicament, ni amb el 'Miquel' ni amb l'Eduard, sinó amb el Toni Pagès, músic i pare dels seus dos fills. I ella, commoguda pels tretze anys que porten junts: Tenim la sort que el Toni i jo coincidim molt en la manera d'educar els nostres fills. Quan coincideixes tens molt guanyat. El veig amb els nens i penso 'guau!'":
"Quina fortuna tinc. Perquè sí. Perquè m'encanta. Quan anava a treballar que feia el 'Divendres' la gent em deia: 'No plores?', perquè jo donava la teta. I pensava: 'no, no, no', perquè es queda amb el Toni que és com jo", reconeix emocionada.
La Noe i el Miquel, en principi, enamorats. L'Elena i el Toni, cent per cent, enamorats. I tots nosaltres, enamorats d'elles. Tant de la Noe com de l'Elena.