Tot el que toca l'Elena Gadel ho converteix en or. La cantant i actriu es mereix tots els reconeixements que pugui rebre, perquè qualsevol projecte professional al que es dedica el fa com els àngels, amb un talent descomunal i una adoració merescudíssima per part del públic. Quan puja damunt un escenari a cantar, i ara és una bona oportunitat per fer-ho, gaudint dels concerts que fa al costat de la seva inseparable Marta Robles a la guitarra, se't cau la bava escoltant la seva veu única. Però tres quartes parts del mateix passa quan la veiem a la petita pantalla, cada migdia fent el paper de 'Noe' a Com si fos ahir, un dels més estimats pels espectadors de la sèrie, o cada divendres al vespre a l'aposta estrella de TV3 d'aquests darrers dies, que està tenint uns resultats de share impressionants: l'Eufòria per trobar la millor veu de Catalunya, on allà fa de jurat, després d'haver viscut des de l'altra banda fa anys el que era un programa com aquest, quan va concursar a Operación triunfo.
Corria l'any 2002 i la catalana va ser la setena expulsada del talent musical, incomprensiblement. Però quan una porta es tanca, s'obre una finestra. I en el seu cas, el finestrot gegant que se li va obrir va ser una joia, un d'aquells caramelets que li arriben a algú en comptades ocasions. Una oportunitat única de tornar a pujar dalt de l'escenari, ni més ni menys, que per abordar un dels papers més icònics del teatre català. Parlem de Mar i cel, una obra majestuosa, descomunal, perfecta. Un dels musicals més famosos de la història a la cartellera catalana des que es va estrenar per primer cop el 1988 per Dagoll Dagom, amb Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas o Pep Cruz al repartiment inicial. 14 anys després, el 2004, els que van cantar temes inoblidables com Per què he plorat? van ser Elena Gadel i el mateix Gramaje en els papers de la Blanca i el Saïd:
Ha plogut molt des d'aquell 2004 al TNC, dirigit per Joan Lluís Bozzo, amb Dagoll Dagom i música del mestre Albert Guinovart. Però els que vam tenir la sort de veure Gadel en directe ara fa 18 anys vam quedar enamorats per sempre més del seu talent i la seva força escènica. I ella mateixa té un record especial per aquell muntatge, que va significar un abans i un després: "Per a mi, aquestes funcions van ser un punt de partida de moltes coses. Un obrir-me a un món que desconeixia per dins". Gadel va aprendre amb Mar i cel una lliçó de teatre, i de vida, que mai més no ha oblidat i ha seguit al peu de la lletra: l'amor per fer bé la seva feina, també la seva passió, i que per una cosa tan preciosa com és el teatre, calen hores i hores i hores i ser molt exigent amb un mateix per donar el millor de sí: "Em va ensenyar una disciplina i un amor per les coses BEN fetes. Un respecte pel teatre. I, perquè no dir-ho, un enfrontar-se al món de la veu i l’exigència per estar al servei d’allò que feia… Quin món. Tenir cura de la veu, obsessió fins i tot per estar al 90% cada dia i haver dormit per tenir la veu 'al seu lloc' i poder fer la funció que el públic mereixia".
Un pensament que no només no ha abandonat mai, sinó que ha anat a més: "Goita, aquest pensament em persegueix fins a dia d’avui (i em temo que la resta de la meva vida) però aprenent a conviure amb això, doncs forma part de mi i intentarem treure-li tot el pes possible. Senyores i senyors, el món del teatre també és això". L'actriu i cantant acompanya aquesta necessària i sincera reflexió amb unes fotografies sensacionals del programa Còmics d'Àngel Llàcer a TV3, quan van reunir les 'Blanca' i els 'Saïd' de les versions del 2004, la seva, amb ella i Carlos Gramaje, i la de deu anys més tard, amb Ana Sanmartín i Roger Berruezo: "A partir d’aquesta experiència no he parat d’aprendre del Teatre Musical". Unes imatges que han tocat la fibra i han emocionat tothom. Guinovart i Berruezo responent amb cors, Marta Robles amb "No se puede ser más bella" o Judit Neddermann amb un "Nosaltres vam venir amb tota la família i ho brodaves. crack total!!!! Guapa"... Per què he plorat?, es preguntava l'Elena el 2004... Als milers de fans de Mar i cel ens ha fet plorar amb les seves paraules i imatges pel record.