En Dani Alegret, el Joan Enric Barceló i el Ferran Piqué, o el que és el mateix, Els Amics de les Arts, són un dels grups més ben parits de la música d'aquest país. Ja fa anys que belluguen, han aconseguit crear un estil de cançons personal, inimitable i característic, amb unes lletres meravelloses acompanyades d'una música acurada i rica en matisos. Des que el 2005 van treure el cap, els seus temes no han parat de sonar i ja formen part de l'ideari col·lectiu: Jean-Luc, Monsieur Costeau, L'home que treballa fent de gos, El seu gran hit, 4-3-3, Ja no ens passa, Louisiana o els camps de cotó i tants i tants altres.
Amb sis discos a l'esquena, han actuat per tots els racons del país, davant de milers de fans. Però no només els han pogut gaudir al nostre territori. Perquè de tant en tant també han fet alguna incursió arreu del planeta. Com ara, on una gira els ha dut a actuar als Estats Units i el Canadà, èxit total, els nordamericans i els canadencs han quedat encantats amb la proposta del trio damunt els escenaris del 'Lion d'Or' de Montreal, el 'Joe's Pub' de New York i el 'Palisades Hub' de Washington.
Aquesta era la cara a punt d'enlairar-se cap a la primera parada del tour. Expectants, impacients, il·lusionats... El retorn no ha estat tan agradable. I això que tot havia anat com la seda. Fins i tot, després d'actuar, també van tenir la sort de veure in situ un concert d'una altra catalana il·lustre, la Rosalía. Aprofitant la seva estada a la ciutat dels gratacels, "Hem anat a veure The Book of Mormon i després al concert que la Rosalia feia al Radio City Music Hall. Difícilment igualable. Final de Gira Americana a dalt de tot. Gràcies Rosalía per les invitacions, ha estat espectacular":
Tot anava a les mil meravelles fins que ha arribat l'hora de tornar cap a casa. Com ells lamenten, amb tota la resignació del món, "no tot podia sortir rodó. Vam gastar tota sort la nit de Book of Mormon i Rosalia. I clar, quan has d’agafar el vol de tornada, patam". Un patam que es resumeix en un retorn maratonià: "Hem sortit de New York LaGuardia amb dues hores i mitja de retard. Un desastre. No ens han deixat pujar al vol de Toronto-BCN (que, ull, encara no havia sortit i ha acabat enlairant-se una hora i pico després que arribéssim) perquè les maletes no eren a temps d’embarcar i la llei canadenca diu que no pots viatjar separat de la teva maleta. Vale. Ens han enviat a un mostrador, hem fet una hora i mitja de cua i la millor cosa que ens han aconseguit és viatjar via Frankfurt. Ara acabem d’aterrar-hi. Hem d’esperar vuit hores a l’aeroport i creuem els dits perquè quan arribem a BCN aquesta nit passada la mitjanit, les nostres maletes carregades de material tècnic apareguin a la cinta.... Ah! I amb jet-lag del xungo a sobre".
Però qui no es consola és perquè no vol. Així han pogut fer una mica de turisme per Frankfurt... i veure com es conserva de bé Tom Cruise: "Sort que ens han posat 'Top Gun: Maverick' a l’avió. És entretinguda, lliga bé amb la primera part, resol temes pendents i dius: caraissus aquest en Tom Cruise com es conserva. Ah! I Jennifer Connelly, tot un mite per una generació que hem crescut amb pelis com 'Laberinto'. Alguna cosa per veure al centre de Frankfurt? Algun lloc bo per menjar? Seguirem informant"...
Com dirien ells mateixos a El matrimoni Arnolfini, "tornar sempre és la millor part de l'aventura"... tot i que no sempre. O com diria la Rosalía, malamente. Molt malamente l'atenció rebuda i el via crucis que han hagut de patir el Dani, el Joan Enric i el Ferran per tornar a casa.