És un dels ACTORS amb majúscula, del teatre, el cinema i la televisió d'Espanya. Un dels intèrprets superlatius, excelsos, d'aquest país des de fa una pila d'anys. Talent a cabassos, membre d'una nissaga descomunal d'actors i actrius, Emilio Gutiérrez Caba ha regalat als espectadors algunes de les interpretacions més magistrals de les darreres dècades en obres de teatre, pel·lícules i sèries.
La llista és de les que quita el hipo. Damunt dels escenaris: "El sí de las niñas", "La mujer de negro", "A Electra le sienta bien el luto" o "Copenhague". A la petita pantalla: infinitat d'obres a Estudio1, "Amar en tiempos revueltos", "Gran reserva", "Seis hermanas" o "La templanza". I a les sales de cinema: "La caza", "La colmena", "Las bicicletas son para el verano", "¿Qué he hecho yo para merecer esto?", "La comunidad" o "Palmeras en la nieve".
Ara el podem tornar a veure a la gran pantalla en la darrera pel·lícula de Jaume Balagueró, la taquillera Way down, on es planteja un robatori de traca al Banc d'Espanya durant la final de la Copa del Món de Sudàfrica que va guanyar la Roja.
Envoltat d'altres estrelles nacionals i internacionals com Jose Coronado, Luis Tosar, Liam Cunningham o Freddie Highmore, Gutiérrez Caba interpreta el paper de governador del banc en aquest film que recorda La casa de papel o La gran evasión:
Amb motiu d'aquesta estrena l'han entrevistat al diari El Correo, on li recorden que probablement sigui dels actors més premiats del país.
Esperem que tingui un menjador gran amb molts prestatges a casa per poder-hi col·locar tots els guardons que ha rebut. La recent Espiga de Honor a la Seminci de Valladolid és el darrer, però abans ja havia guanyat de tot: Max, Ondas, Sant Jordi, Ceres, Biznaga, Fotogramas, dos premis Goya, quatre de la Unión de Actores, tres medalles del Círculo de Escritores, la d'or al mèrit de les Bellas Arts…
Hi ha, però, un prestigiós premi que se li resisteix: el Premio Nacional de Teatro, el premi més important atorgat per l'estat espanyol en el món del teatre. Però Gutiérrez Caba ni el té, ni espera tenir-lo mai. Ell explica la seva renúncia: "Si me lo proponen algún día, no lo aceptaré, porque el Estado español siempre ha sido muy insolidario con los intérpretes y con la cultura. Creo que hay que negarse a ese reconocimiento".
El citat mitjà li pregunta si té alguna cosa a veure amb el partit que estigui en el Govern espanyol segons el moment, però l'actor nascut a Valladolid ho té claríssim: "No es un problema político, es de Administración y de funcionariado. Hay una hostilidad patente hacia el mundo artístico, piensan que somos unos vagos de mierda. Así que, por lo que a mí respecta, que premien a otra gente".
A Gutiérrez Caba, veure el comportament dels polítics en pandèmia el va fer sulfurar. I deixa clar que de la seva banda, "el Estado español no merece ningún tipo de reconocimiento por nuestra parte". Argumenta que "Los funcionarios no fueron solidarios con sus conciudadanos, siguieron cobrando lo mismo durante todos los meses de pandemia. Me parece muy justo que lo hicieran los policías, los bomberos, los sanitarios… pero no los funcionarios de mesa".
Així que si a algú li queda el mínim dubte, què faria si algun dia el proposen com a mereixedor del Premio Nacional de Teatro?: "No hay que aceptar nada que venga por ese lado. En abril, el 93 por ciento de los actores nos quedamos en la calle y nadie nos echó una mano... y menos el Estado, que fue dando escasísimas ayudas y con cuentagotas. Esa insolidaridad hay que castigarla de alguna manera: ¿que usted me quiere dar un premio?, métaselo por donde le quepa, señor"... No es podia dir més clar.