A judici de qui us parla, Emma Vilarasau és la millor actriu que hi ha a Catalunya. I punt. Com a persona és absolutament meravellosa, en donem fe els que l'hem conegut. I com actriu, no es pot ser més bona. Intèrpret majúscula, descomunal, porta tota la vida regalant-nos papers inoblidables, especialment damunt els escenaris, amb obres de teatre imprescindibles com Lali Symon, Tots eren fills meus, A la recerca del temps perdut, La cabra o qui és Sylvia?, La mare, Qui té por de Virginia Wolf?, Agost, Les tres germanes, Paraules encadenades i un llarguíssim etcètera de traca.
De pel·lícules n'ha fet ben poques, moltes menys del que ens hagués agradat als seus fans: Los sin nombre, Para que no me olvides o Los niños salvajes, són alguns dels pocs exemples. I a finals de juny s'estrena Casa en flames, moltíssimes ganes de veure-la. L'altra camp on s'ha prodigat força, sense arribar al volum del teatre, és la televisió. Impossible oblidar-se dels seus papers en diferents sèries com Majoria absoluta, Quico, Secrets de família, Mirall trencat, Crims i, evidentment, Nissaga de poder i aquella mítica 'Eulàlia Montsolís' ("No hi ha un personatge més icònic", diu Garcia Ramon, i ho compartim) i Ventdelplà, on va fer de 'Teresa'.
Actualment la podem veure, perdó, gaudir, al Teatre Lliure, al costat de Pere Arquillué, amb Ifigènia, motiu més que suficient per tenir una conversa deliciosa amb ella al Via lliure de RAC1. Allà, a la secció 'El plat estrella', amb Xavi Bundó, Toni Garcia Ramon i Malcolm Otero. I un dels primers temes que han tocat ha estat precisament al voltant d'aquesta imatge que veuen, un dels fragments del primer capítol de la sèrie ambientada a Breda, on una dona marxa a viure amb els seus dos fills. Una meravella de sèrie que ens tenia el cor robat, amb ella com a pal de paller, que es va estrenar un ja llunyà 2005, i va durar fins el 2010. Per tant, Vilarasau té tota la raó del món quan davant dels micròfons ha remarcat aquesta data com a la darrera vegada que a TV3 han comptat amb ella. A la taula han al·lucinat: "És una cosa que és gairebé un gag. Jo vaig acabar 'Ventdelplà' i a TV3 em van dir: 'Portes quatre sèries seguides... potser que descansis'. Vaig dir: 'I tant, i tant, em ve molt de gust'... Però... 20 anys?? Potser no calia, saps?".
Bundó no s'ho pot creure: "En sèrio, no t'han tornat a trucar per fer res? Ho trobo fortíssim". I ella: "No. No, no. Mira, són coses de la vida. Jo què sé, ens fem grans i ja...". A RAC1 fan conya amb ella, que s'hi abona: "Has pensat en algun moment trucar a la centraleta de TV3 i dir: 'Escolteu, que he descansat ja, que estic descansadíssima". Bromes a banda, és insòlit. I és lamentable com una dona que és una geni absoluta davant càmeres, que per ella sola ja seria un motiu de pes per veure una sèrie, la que fos, no tingui lloc a cap producció de TV3 des que la van contractar fa 19 anys. Absolutament incomprensible. Que algú a Televisió de Catalunya hi posi remei de manera urgent. Els espectadors catalans ens mereixem poder tornar a veure l'Emma a TV3.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!