Emma Vilarasau és la millor actriu de Catalunya. Així de clar i català. A judici de qui us parla, no hi ha cap mena de dubte. Que cadascú pensi el que vulgui que servidor ho té claríssim. Ningú com ella té la capacitat d'emocionar-nos, commoure'ns, fer-nos riure, fer-nos plorar, deixar-nos amb els ulls com a taronges palplantats a la butaca d'un teatre, d'un cinema o al sofà de casa. Tot, absolutament tot el que fa és de traca. Actriu majúscula, emoció en cada gest o paraula que fa o diu, aboca veracitat, credibilitat, humanitat, sinceritat i emoció en tots els papers on s'hi deixa la pell. I si a sobre, has tingut l'immens plaer d'haver-la pogut conèixer i tractar sovint, d'haver pogut xerrar amb ella, a més a més te n'adones que a banda del seu descomunal talent interpretatiu, té una bonhomia, desprén una bondat que tomba.

emma vilarasau3
Emma Vilarasau / TV3

Protagonista inoblidable de nombrosos films i sèries, moltes d'elles a TV3, l'Emma forma part de les vides de moltes generacions d'espectadors catalans. Eterna 'Eulàlia Montsolís' a Nissaga de poder, meravellosa 'Teresa' a Ventdelplà, també ens va robar el cor a Mirall trencat, Secrets de família, Majoria absoluta, Els sense nom, La cabra, o qui és Sylvia?, Agost, Carta d'una desconeguda, Qui té por de Virginia Woolf i tantes i tantes obres de teatre, pel·lícules i sèries, com la darrera, l'espaterrant L'oreneta amb Dafnis Balduz. Pels espectadors de TV3, és clar, un paper va formar, forma i formarà part de nosaltres per sempre més, el de l'Eulàlia Montsolís, aquell amor incestuós amb el seu germà Mateu, aquell 'Eduard' que no sap que és fill d'ella, aquell final tràgic. Un personatge que ho tenia tot, i que gràcies a la seva interpretació ens va emocionar de mala manera cada tarda després de dinar, ara fa ja 26 anys, que es diu aviat. Però per molt que passi el temps, quan l'Emma sent la música o veu una escena, se li posen els ulls plorosos de nostàlgia. És impressionant veure com encara s'emociona recordant-la, com li va passar aquest dissabte al programa Col·lapse de Ricard Ustrell:

L'Eulàlia era una dona forta, segura d'ella mateixa, que plantava cara a tothom, que feia el que volia i que no demanava permís a cap home per fer el que li sortís del monyo. Només faltaria. La realitat de la societat que ens envolta, però, no és així sempre, desgraciadament. Encara ara moltíssimes dones han de viure sota l'aprovació i el beneplàcit dels homes, sota els estàndards i els cànons de què està bé i què està malament. Vilarasau tenia 37 anys quan va fer aquell paper inoblidable. Ara en té 63. Però encara ha de lamentar que ""el meu físic encara ara em provoca inseguretats. Fins i tot avui aquí asseguda. Creus que és normal? No, però passa. Ens mirem amb la mirada masculina, i no pot ser! Aquesta dona de 25 anys, guapa, eternament jove, és la mirada dels tios sobre les ties. I estaria bé que les ties deixéssim de tenir-la, perquè ens ha fet molt de mal. I ara que em faig gran, i n'estic orgullosa de fer-me gran, dic 'doncs ja està! tens 63 anys... puta mare! de veritat, puta mare!'. Ara estic molt millor que molts anys enrere":

Una Emma que ens va emocionar i que es va emocionar amb el missatge que li va enviar el seu fill en la ficció, el 'Biel' de Ventdelplà, l'actor Carlos Cuevas: "Estimada, gràcies pel teu amor i carinyo i per cuidar-me en uns anys tan importants de la meva vida. Gràcies per transmetre'm l'amor pel meu ofici. Vaig decidir que volia ser actor tenint-te a tu al costat. M'agradaria molt que ens tornéssim a veure". El seu fill de debò, el Marc (en té un altre, el Jordi, tots dos amb l'actor Jordi Bosch), segueix les seves passes i també és actor, cosa que d'entrada no li va fer molta gràcia: "Al principi em va costar, és una professió difícil i tenia dubtes. Però ara quan el veig a l'escenari em sento molt orgullosa." 

emma vilarasau fill
Emma Vilarasau i el seu fill Marc, també actor / TV3

Emma Vilarasau, meravellosa dona, actriu i mare.