La pel·lícula més taquillera del cinema català de la darrera dècada és, amb mereixement, Casa en flames. La meravellosa reunió familiar a Cadaqués dirigida pel Dani de la Orden, amb una Emma Vilarasau superlativa, acompanyada de manera excel·lent per María Rodríguez Soto, Enric Auquer, Clara Segura, Alberto San Juan o Macarena García. Un espectacle, una història brutal, uns diàlegs, uns secrets, unes misèries d'uns personatges als que tan bon punt odies com entens per què són com són.
Probablement, l'escena més icònica de la pel·lícula, la que es fa servir en molts mems i tothom reconeix, sigui aquesta, amb la protagonista fent una peineta.
Peineta que li fa l'Emma a operar-se segons què. Però anem a pams. Meravellosa Vilarasau interpretant un dels papers de la seva vida, un més a una llarga llista plena de personatges memorables. La llista és de traca. En sèries de televisió: Ventdelplà, Majoria absoluta, Mirall trencat, Crims, Nissaga de poder, Secrets de família... En teatre: La Flauta mágica, La boda de Fígaro, Un tranvía llamado deseo, Un matrimoni de Boston, Agost, ¿Quién teme a Virginia Woolf?, La madre, Medea, La cabra, ¿o qui és Sylvia?, L'oreneta... O en pel·lícules: Los sin nombre, Las voces de la noche, Para que no me olvides, Los niños salvajes... Interpretacions absolutament delicioses, carregades de veracitat, d'aquelles que et deixen palplantat a la butaca. L'Emma és tot veritat, tot passió, tot deixar-se la pell davant de càmeres o damunt dels escenaris. I a això l'ha ajudat el seu talent... i el seu cos, el que té, el seu, agradi a qui agradi, sense artificis ni bisturí que li canvia la fesomia.
N'ha parlat en una conversa amb l'Albert Om pel diari Ara, on ha confessat la relació no sempre fàcil amb el seu cos, "de jove havies tingut una relació tempestuosa amb el teu cos", li recorda Om. "Tota la vida. Una relació molt difícil amb el menjar. Encara ara, perquè això ja ho arrossego de tants anys". I ara?:... "No em vull engreixar..., però com que tot cau, i contra això no puc fer res, i operar-me no m'operaré". Una ferma convicció que reforça de manera brillant: "L'Anna Magnani sempre deia: 'No me maquilles las ojeras, que m'ha costat molt de tenir-les, són moltes nits sense dormir'. Operar-te, operar-te les tetes, per fer què? Per allargar què? Cinc anys la teva joventut? Mirar-te al mirall i dir: 'No sé si soc jo, ben bé', deu ser molt traumàtic". I més en la seva feina: "Després, per treballar tot el que és la gestualitat de la teva cara, tu ja no la controles, com treballes amb la cara?... No, no, no".
Emma Vilarasau, meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!