Apuntin aquesta data i aquest lloc. Dissabte 25 de gener del 2020. Palacio de Deportes José María Martín Carpena de Màlaga. Aquell dia se celebrarà la festa del cinema espanyol, els Premis Goya. I des d'En Blau ja vaticinem un dels noms que es dirà en veu alta, el de la categoria a Millor Actor Revelació: Enric Auquer.
Aquest actor català és l'home del moment, l'intèrpret de qui tothom parla, una d'aquelles troballes que passen de tant en tant en el món del cinema espanyol i que deixen tothom sense paraules. Ja és difícil aconseguir que veient una pel·lícula on hi actuï el gran Luis Tosar, la mirada se't desviï cap a l'altra persona que ocupa pla. Però aquest actor de 31 anys ho ha aconseguit. Un robaescenes espatarrant. El film? Quién a hierro mata, un thriller inquietant, magnífic, intens i angoixant de Paco Plaza, que parla de la relació d'un infermer d'una residència d'ancians i un pacient molt 'especial', el capo d'una família de narcos. Tots els actors són gallecs. Tots? No. El fill petit del narco l'interpreta aquest actor nascut al Baix Empordà, a Rupià, just a tocar de Verges. No només plasma a la perfecció l'accent gallec... és que cada escena on surt, primer hiperventilat, agressiu, temible, i després fràgil, enfonsat, espantat i rancuniós, és una lliçó d'interpretació.
El públic nacional l'ha descobert ara. El català ja fa uns mesos que s'hi fixa. Perquè Enric Auquer és l''Eloi' de Com si fos ahir, el fill de la Sílvia (Montse Germán) i el Jordi (Andrés Herrera), en un paper ben diferent del que ara li ha proporcionat tants elogis.
Auquer, però, té els peus a terra. Potser, perquè va arribar al món de la interpretació sense proposar-s'ho: "Yo era un fracaso escolar; el patrón del actor disléxico, TDA, hiperactivo. Mi madre me apuntó en una escuela de teatro de barrio de Barcelona, y luego me presenté al casting de ‘Dieta mediterránea'", explica per la revista Fotogramas. Després vindrien petits papers a Kubala, Moreno i Manchón, Cites o El crack a TV3. Amant i defensor d'on va néixer ("aprendí mucho de mi tierra, el Baix Empordà, i de sus gentes"), té una gran passió, la seva filla de 4 anys, de la que és padrí el també actor Àlex Monner: "Ser padre a los 26 me quitó miedos de encima y creo que me ha hecho mejor actor. ¿Qué necesito? Mucho amor, algo de dinero y estar tranquilo con mi hija. ¿Un acierto? Mi hija", són les respostes que dona a la popular secció del 'Fotomatón' de la històrica revista.
Sens dubte, però, la resposta més curiosa és la que fa referència al que podria haver estat i que per sort (pels espectadors) no va ser. "¿Un recuerdo imborrable? Estuve a punto de ser torero, Enric El Ampurdanés, por una carambola muy extraña". Desconeixem si li provaria el traje de luces. Però li vaticinem un futur (i un present) ple de llums, de focus i de catifes vermelles.