Deu anys després del final d'El cor de la ciutat, la mítica sèrie de TV3 gràcies a la qual es va fer famosa donant vida a la Marta Vendrell, l'actriu Mariona Ribas (Sabadell, 1984) ha tornat a la televisió pública catalana fent de Sara a Jo també em quedo a casa, la sèrie del confinament que s'emet de dilluns a divendres a les 16:25h i que ha calgut improvisar per substituir Com si fos ahir, que ha aturat els rodatges. Per culpa de la crisi del coronavirus, ha estat impossible que EN Blau es reunís amb ella per dur a terme l'entrevista amb total normalitat. Així que la solució ha estat fer-li arribar un breu qüestionari que ha respost a través d'un correu electrònic. Preguntes sobre aquest nou projecte professional, però també sobre la seva faceta d'empresària, l'assetjament que ha patit últimament a les xarxes socials i el masclisme al món del cinema i la televisió. Això és el que ens ha explicat.
TV3
Com porta el confinament?
Doncs suposo que com tothom, més o menys... hi ha dies de tot. És una situació molt nova per tots i adaptar-s'hi forma part d'una gran muntanya russa emocional. Però d'altra banda, la situació és molt greu, i crec que és un acte de responsabilitat i solidaritat; cal ser conscients del que està passant i sentir-nos agraïts si estem bé de salut, que ara és el més important.
La crisi del coronavirus ha aconseguit fer-la tornar a TV3, tot i que en circumstàncies excepcionals. Sense massa temps de preparar guions ni personatges, ni tampoc amb un director al davant per donar-los indicacions, els actors gravant des de casa... amb aquesta situació, com es tira endavant una sèrie diària per a la televisió?
Per mi ha sigut una alegria molt gran tornar a TV3 després de tant de temps, des del final "del Cor"... i aquest nou format ha sigut una oportunitat per aprendre moltes coses. Sí que gravem a casa, però ve un equip de rodatge, complint totes les mesures de distància i seguretat per assegurar que la qualitat sigui òptima per a l'emissió, i el director està connectat amb nosaltres a través d'Skype en tot moment per dirigir-nos i guiar-nos. I el fet de tenir poc temps per preparar el guió o el personatge no és res nou en aquesta professió, hi estem acostumats. També a posar el màxim de tots nosaltres, amb tota la nostra professionalitat i dedicació.
A hores d’ara és impossible saber quan tornarem a la normalitat absoluta. Estan preparats per allargar la sèrie tant com calgui?
Aquesta pregunta l'hauríem de traslladar al Sergi Cervera i la Blanca Bardagil, que són els encarregats del guió. Per part meva, no hi hauria cap problema, ja que significaria que la sèrie agrada i que el públic gaudeix amb ella.
Li han cancel·lat algun projecte en el qual estigués treballant?
De manera directa, no.
GTRES
Lamentablement, sales de cinema i teatres han hagut de tancar i podrien romandre clausurats fins a finals d’aquest any. Però el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, no ha plantejat fins ara ajudes econòmiques específiques pel sector. Fins i tot ha arribat a excusar-se afirmant que “primero va la vida y luego el cine”. Què li diria si el tingués al davant?
Està clar que, en la situació actual i tractant-se d'una emergència sanitària, el primer és la salut, prevenir infeccions i contagis, i ser responsables amb el confinament. De totes maneres, aquesta aturada de l'economia té repercussions en tots els àmbits, i al ministre de Cultura, com a tal, li pertoca vetllar per nosaltres i pensar i plantejar solucions per a poder protegir un sector ja de per si molt precari, en tant que condicions econòmiques, i amb un índex d'atur elevadíssim.
A més d’actriu és empresària. La seva mare i vostè tenen un petit negoci familiar anomenat Cuddles BCN i es dediquen a cosir accessoris per a nadons. Com els està afectant la quarantena?
Cuddles BCN és una marca d'accessoris per a nens i infants que vam començar amb la meva mare fa uns anys, seguint la tradició familiar tèxtil, que la meva àvia em va transmetre de ben petita. Cosim a mà tots els nostres productes i també treballem molt amb demanda personalitzada. Com a petit negoci també patim les conseqüències de la crisi sanitària, i ens tocarà lluitar com tants d'altres ho estan fent i ho hauran de fer.
@mariona_ribas
Ha patit assetjament sexual a les xarxes socials. Què l'ha fet decidir-se a mostrar ara públicament els missatges masclistes que rep?
Crec que no hem de normalitzar cap tipus de missatge d'assetjament, i les xarxes ens donen veu. Jo l'utilitzo per posar en evidència que aquestes conductes existeixen. En el meu cas són puntuals, però estic convençuda que, per desgràcia, moltes altres companyes i dones els reben, i si el fet que jo els publiqui les ajuda a fer-ho també a elles, doncs crec que ja haurà valgut la pena.
Creu que el cinema espanyol pot arribar a viure un sotrac com el del moviment #MeToo de les actrius nord-americanes?
Fa un temps van aparèixer a les xarxes diferents moviments similars al #MeToo. Un d'ells impulsat, si no m'equivoco, per la meva companya Júlia Barceló. Es deia #SerActriuÉs i s'hi denunciaven petites situacions que hem anat normalitzant les actrius. Que jo sàpiga els actors, no. O en menor mesura. I no són acceptables. Al llibre de la Leticia Dolera, Morder la manzana: la revolución será feminista o no será, també es contemplen algunes situacions que, moltes companyes, quan les hem llegit, ens hi hem sentit lamentablement identificades: judicis sobre el nostre pes o cos, o situacions en rodatges que ens han fet sentir incòmodes.
@mariona_ribas
Què és el primer que farà quan puguem sortir de casa?
No m'ho he plantejat encara. Prefereixo anar vivint el dia a dia... m'ajuda a portar-ho millor.