Joguines trencades de les indústries de masses n'hi ha per tot arreu. Si més no, es tracta d'un fenomen molt recurrent entre tots aquells nens que, per X o per Y, van convertir-se en estrelles a una edat massa jove. Només cal revisitar exemples tan paradigmàtics com el de Macaulay Culkin, el de Joselito, o el de Marisol, per veure com fer-se famós quan encara ets molt petit pot acabar en desastre.
En l'Espanya dels 2000, un nou planter de nens cantants va ocupar bona part dels mitjans de comunicació. Per a mostra, el fenomen Eurojunior i l'èxit sense precedents de María Isabel, que ara està retirada de la música i és mare. Però, una d'aquelles figures encara no ha desaparegut mai de l'escena pública. Amb etapes de menys i més presència, i encara que alguns li hagin perdut la pista completament, Melody, la nena de deu anys que va fer ballar una generació sencera al so del ball dels goril·les, segueix en actiu.
Després de publicar De pata negra, un treball d'estudi produït per la discogràfica del Fary, el 2001, ja havia sonat el tret de sortida d'un camí cap a l'estrellat i una carrera meteòrica en els primers anys. El seu últim disc data del 2014, tot i que abans de publicar-lo ja havia reaparegut a les nostres pantalles de televisió en qualitat de concursant de la tercera edició de Tu cara me suena. Va ser una de les millors en gairebé totes les emissions, deixant en la memòria dels espectadors actuacions tan icòniques del format com l'A tu vera de Lola Flores o Todos me miran de Gloria Trevi. No va guanyar, però. Edurne li va robar el primer lloc. Una llàstima.
Tot i que des de llavors no ha publicat cap disc més, cal dir que no ha desistit en això d'intentar fer-se un lloc en la indústria musical. Ara bé, si alguna cosa podem destacar també de la rumbera per antonomàsia en l'actualitat, és el seu brutal canvi físic. Molt més adulta, a l'edat de 33, està irreconeixible. Igual d'irreconeixible que el seu estil musical, que en el darrer lustre ha virat entre el més pur latineo i els gèneres urbans contemporanis.
O potser no tan irreconeixible, perquè tant el seu aspecte com un dels seus últims treballs recorden inexorablement a una altra artista de renom internacional: Shakira. Entonant udols, el passat març publicava el tema Mujer loba. Ressona allò d'una loba en el armario? O que una loba como yo no está pa' tipos como tú? Referències curiosament similars. No contenta amb això, també llueix un perrucot pèl-roig com la de Barranquilla a la sessió viral de Bizarrap. Casualitats i causalitats.
Tan curiós com el conjunt triat per personar-se a la gala dels premis de l'emissora Radiolé, en què aquesta pseudobsessió amb convertir-se en l'ex de Gerard Piqué quedaria encara més palesa. Mateix to de cabell ataronjat, una americana extra-curta, de to negre amb detalls daurats, mitges de reixeta i unes d'aquestes ulleres de sol gegants que tan de moda estan. No hi ha dubte que és un calc de la colombiana. Compte, que no diem que ho hagi fet amb aquesta intenció. Tot pot ser fruit d'una coincidència. O no. Qui sap. Simplement, està canviadíssima, i això sempre desperta l'interès popular.
Com seria de curiós veure la Melody entonant altre cop allò de las manos hacia arriba, las manos hacia abajo. Pura nostàlgia. Si a Shakira no li menteixen els malucs, a ella mai li fallaran els primats.