A finals dels 90, principis dels 2000, tres joves actors catalans omplien els teatres de tota Catalunya, sortien a programes de televisió i provocaven en el públic un allau de rialles amb cada espectacle. Fel Faixedas, Carles Xuriguera i Quim Masferrer. O el que és el mateix, Teatre de Guerrilla. Han passat els anys, després de ser tres en van ser dos, amb la marxa de Masferrer, i ara, cadascú vola pel seu compte. Xuriguera dedicant-se a fer vi i a les seves bodegues, Masferrer fent El Foraster i espectacles en solitari. Igual que Faixedas.
L’actor i humorista Fel Faixedas torna als escenaris amb ‘El motivador’, que es pot veure a la Sala Versus Glòries fins a l’1 de novembre, una obra on interpreta un peixater que ha abandonat la seva professió per fer-se assessor motivacional, un coach que parla amb molt d'humor de les coses que li passen, també a ell mateix, barrejant experiències viscudes al llarg de la seva vida. Un monòleg on Faixedas, als 50 anys, intenta "escampar felicitat, però de manera molt despullada. M'agrada molt riure'm de mi. Sóc feliç fent riure la gent amb les històries que m'han passat". Tota una declaració d'intencions que li va fer Faixedas a Anna Pérez Pagès a l'excel·lent Àrtic, programa indispensable de Betevé.
I el que diu Faixedas és fàcilment constatable anant-lo a veure al teatre o escoltant-lo als mitjans. Una de les millors seccions de l'Islàndia d'Albert Om a RAC1 és, sens dubte, quan Faixedas explica històries que li han passat (o no), i els oients han d'esbrinar si són veritat, cosa que acostuma a passar. Situacions surrealistes i íntimes que l'actor explica de manera hilarant. I una d'aquestes experiències viscudes la va revelar precisament a l'Àrtic, quan Pérez Pagès li pregunta si continua triant hotels que tenen jacuzzi...
Faixedas esclata en una rialla i explica el per què de la seva obsessió: "Ara m'he fet gran, i ja, molts artilugios a l'habitació, millor que no. Però sí que era una obsessió... També és veritat que tres vegades he quedat com mig desmaiat...". Per exemple, el primer cop que va anar a un hotel amb jacuzzi, al País Basc, amb la seva dona: "Jo no sabia com anava un jacuzzi. Vaig començar a preparar aigua calenta mentre la meva dona s'anava preparant per entrar. I aquella aigua calenta em va fer un tall de digestió, una baixada de tensió. La meva dona em va haver de treure del jacuzzi i portar-me al CAP... Era el primer cop que marxàvem amb la dona... Deuria dir: 'òstia, quina vida que m'espera'"... Sensacional. Paga la pena escoltar-lo. I anar-lo a veure al teatre. S'ho passaran bé i riuran. Perquè tal i com ell mateix diu a la seva obra: "Si voleu ser feliços, rieu i folleu"... Li farem cas.