Gisela Lladó és d'aquelles persones que desprenen una aura angelical, que tenen una cara i un caràcter de bona persona, que és veure-la i sentir una placidesa interior que no molts cantants saben transmetre. Des que va començar a regalar la seva veu en el llunyà i embrionari Operación Triunfo, en aquella primera edició mítica, fins ara, passant per obres de teatre i participació en pel·lícules infantils, com Frozen.
Canta i parla amb molta dolçor. Però aquest dijous els hi ha posat los pelos como escarpias als espectadors pel que va deixar anar per la boca. L'imprescindible Obrim fil de Xavier Sardà abordava una qüestió no apta per a ments aprensives: Fantasmes. Què hi ha després de la mort? Fenòmens paranormals, fets inexplicables, vida més enllà de la mort, presències esgarrifoses o l'energia oculta. Aquest dijous a la nit, a TVE, tocava patir:
La cantant del Bruc va ser una de les convidades al debat setmanal de Xavier Sardà. I només començar la seva intervenció va sorprendre amb una afirmació: "Jo tinc gent molt propera que 'hi veu'... veu gent que no està en aquest pla". I no només la seva família... Gisela va reconèixer que té molt d'interès en tot el que fa referència a la vida després de la mort i fa anys que està en un procés de recerca personal en aquest àmbit. De fet, va revelar per primera vegada en públic una experiència viscuda quan era petita, amb 8 o 9 anys: "Mai ho he explicat", reconeixia davant un presentador i uns espectadors expectants.
Què va veure Gisela quan era una nena, i que mai no havia explicat fins ara?... "Era de nit. A una masia dels meus pares. Estava al llit i vaig veure una figura humana, il·luminada, un home, amb els cabells llargs, blancs, molt lluminós... I s'estava fent una cua al mirall de casa de la meva habitació"... Sardà, i la resta, es queden callats.
Gisela afegeix que mai més ha tornat a tenir al davant aquella mena de Pocholo empolainant-se abans d'anar de festa. Però sí que va revelar una altra topada a cals Lladó, en aquest cas, el seu germà ("em matarà perquè tampoc ho he explicat mai de la vida"). Quina?: "També de petit, amb uns cinc anys, estava a una habitació de la casa, es va girar, va veure una senyora molt gran, una vella, amb el cabell arrissat i blanc, allà al mirall. Va fotre un crit i va sortir corrent"... Riu-te'n tu de les princeses Elsa i Anna... Això sí que és quedar-te frozen de por.