Un dels millors personatges de la història de TV3 va ser un home, o un homo per ser més exactes, alt, cara seriosa, que voltava pel país i anava parlant amb la gent que es trobava. Amb una particularitat: el seu vocabulari, les frases que deia als seus interlocutors, no eren de collita pròpia, sinó que tot, absolutament tot el que sortia de la seva boca, eren frases, expressions i paraules mítiques que van fer fortuna i es van popularitzar al programa on ell treballava i era, de fet, un dels guionistes, l'APM?. Parlem, evidentment, de l''Homo APM', que va regalar als espectadors alguns moments memorables, situacions espaterrants, sovint amb càmera oculta, on era impagable veure les cares de la gent quan ell anava deixant anar coses com: "Tengo tres piscinas", "No oigo ná", "Bai bai, hasta otro ratito", "Váis a flipar, palabra", "Cuidao!!", "Sa matao, Paco", "¿Suficie, qué é?", i tantes i tantes altres.
Absolutament meravellós: a la via catalana, en unes escales mecàniques d'un centre comercial, en una peixateria, fent de porter de discoteca, en una convenció, al metro, en botigues d'animals, en botigues de mòbils, en farmàcies, en una entrega de premis... S'havien de tenir molts nassos per anar pel món fent servir només frases sense sentit davant la mirada d'incredulitat de les diferents persones que se'l trobaven i que pensaven que era una mena de marcià. Qui es posava en la pell de l'Homo APM era el Manel Piñero, que a banda de prestar-se al seu alter ego, era, com dèiem, un dels guionistes del programa. Un tipus amb molt de talent, darrera i davant les càmeres, que ara ha reaparegut, un temps després de plegar del programa.
Piñero ha estat xerrant al programa Aquí Catalunya de la Cadena SER, amb Pablo Tallón, i ha revelat què fa ara que li havíem perdut la pista. I la seva feina, curiosament, també va sobre paraules i frases. Però així com a l'APM? sovint les que repetia com un lloro eren en castellà, ara se centra única i exclusivament en la nostra llengua catalana: "Soc professor de català. Em vaig treure el màster. Quan vaig acabar l'Homo APM, jo era guionista i vaig estar-hi fins fa un any i mig, dos". Es va reconvertir, com ell diu, en professor, "i veure'm el món de la televisió i la ràdio des de fora". No descarta, però, tornar-hi, perquè "és el que he fet tota la vida. Sempre m'ha omplert molt, però sí que necessitava una mica de distància, fer coses noves, pensar de manera diferent".
Piñero, que abans d'aterrar a l'APM? havia estat periodista esportiu, ara, doncs, ha decidit enfocar el seu camí professional cap a la docència. "Fas de profe enrotllat?", li pregunten. "Soc el profe enrotllat, però és clar, tinc un problema: òbviament estic fent ESO amb xavals de 14, 15, 16 anys, i el meu personatge no el van viure a l'època, però avui en dia es pot consultar tot, hi ha rumors a l'institut entre els professors, això arriba a l'alumnat, i veuen el que jo feia fa deu anys, i com defenses tu això?". Recorda Piñero com l'altre dia, una noia li va dir: "Profe, ¿usted es este? Era jo fent una acció de les mil que vaig fer, dient-li a una persona que 'Me aguantara el pepino'... Com mantens després a l'aula la credibilitat?", reconeix divertit.
...Credibilitat, tota. L''Homo APM, crack total. I que no pateixi el bo d'en Manel. Si algun dia a les seves classes, els alumnes se li pugen a les barbes i s'esvaloten, sense prendre-se'l de debò pel seu passat a l'APM?, que no es preocupi: que es posi al mig de l'aula i cridi allò de "Se va a habé, se va a habé un follón que no sabe ni dónde s'ha metío", o "Esto é el Bronx"... Ja veurà com els alumnes li fan cas de cop.