Hi ha artistes als quals algú els hi hauria de dir alguna vegada que la vida no està feta perquè tothom faci el que a ells els hi vingui de gust en tot moment. Hi ha cantants o actors que per fer un concert o rodar una pel·lícula, van amb el full d'exigències pel davant, demanant coses que, lamentablement, molts els hi concedeixen a canvi de poder comptar amb ells. Servilisme en grau màxim a canvi de fer feliç uns vips que haurien de tocar de peus a terra i demostrar que per molt bé que facin una feina, no estaria malament que de tant en tant es deixessin d'estupideses. Un dels exemples més paradigmàtics és Jennifer López, que exigeix que hi hagi aixetes d'or i seients nous al vàter dels hotels i tenir una butaca especial per maquillar-se. Tot el mobiliari i les parets de la suite han de ser blancs i sense rastre de bombons o brioixeria al seu abast.
Sense arribar als extrems de la cantant del Bronx, Isabel Pantoja és el més semblant a una diva que hi ha a Espanya. La cantant i matriarca del clan telecinquero és el fitxatge estrella del nou talent de la cadena, Top Star. ¿Cuánto vale tu voz?. La veu dels concursants no sabem quant costa. El que sí sabem és que segur que no tant com les condicions de la tonadillera. La Pantoja serà una de les jutges del programa presentat per Jesús Vázquez, al costat de Danna Paola i Risto Mejide, i el programa Socialité ha furgat en les exigències que ha fet saber a T5 a canvi de sortir a Top Star.
La més peculiar, fruit del seu pànic al coronavirus, ha cridat molt l'atenció als encarregats del programa: no pot haver-hi ningú pels passadissos quan ella hi passi. No fos cas. La Pantoja vol caminar sense tenir contacte amb ningú. I si aquest algú ha de passar per allà, que s'esperi. La zona es desallotja perquè hi pugui caminar la Pantoja com si fos la reina de Saba: "Deben estar vacíos para que ella los cruce y si alguien aparece mientras está ella, le piden que se detenga". Tela. Una cosa és que els treballadors vagin amb mascareta i que no se li abraonin o parlin a cau d'orella i l'altre, fer que els foragitin en deu metres a la rodona. I quan va al lavabo, tres quartes parts del mateix, i si algú s'està pixant, que s'espavili i vagi entre dos contenidors, només els hi falta dir. També han explicat que mentre la resta de l'equip dina en un menjador, ella s'aïlla en un camerino tota sola. En aquestes ocasions, ni els seus dos acompanyants permanents, Celeste i el seu perruquer, són amb ella.
Entenem que la seva mare, doña Ana, és a casa seva, anciana i malalta, i que la seva única preocupació en la seva vida sigui cuidar-la i evitar qualsevol risc i exposició. Però una cosa és anar previnguda i amb respecte pel contagi i l'altra anar per la vida com si visquessis en una bombolla. El problema, però, és dels que li compren totes les seves exigències i abaixen el cap al seu pas.