La gent bien de Madrid va omplir el Teatre Reial de Madrid amb motiu de l'estrena de l'òpera 'Aida'. Un no parar de VIPS, començant per la cúpula: Felip VI i Letícia. La presència dels reis no va passar desapercebuda, sobretot pel detall de la consort, que donava la nota amb un vestit molt escotat. En el seu cas, però, per l'esquena. La part posterior d'Ortiz quedava al descobert, i el que es veia era una musculatura digna d'una culturista. La cosa era tan impactant que el disseny de 195€ que duia quedava en un segon pla, és clar.
En el rànquing d'importància mediàtica la segona parella més coneguda era la formada per Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa. Bé, amb la Preysler, reina del cor per antonomàsia, ja tindríem prou, però inclourem en el paquet l'escriptor peruà i ídol de l'espanyolisme més caduc. Si la Isabel és sinònim de luxe, estil i elegància, Vargas Llosa no pas. L'armari, el vestidor i els miralls són elements que li són aliens. Sí, d'acord: és home de lletres i un intel·lectual, i tal, però quan comparteixes la vida (no sabem si el domicili, però vaja) amb una socialité com la filipina l'escrutini està assegurat. I en Mario sempre suspèn. Si s'ha de vestir ell solet, preparin-se per al desastre. Un exemple? La visita que va fer a Tamara Falcó durant l'edició de 'Masterchef' en la que va participar i guanyar. Quin desgavell, un nyap. Brutejava amb la camisa sense planxar i per fora dels pantalons, també arrugats, com si hagués sortit de farra. Aquell dia la Isabel va aprendre una valuosa lliçó.
Nota mental: Mario no puede vestirse solo. Se l'ha de vigilar perquè ho fa tan d'esma que la cosa només pot acabar malament. De fet quan el veiem sense la companyia de la seva estimada, l'única definició possible és la de pintas. O no recorden les imatges de Vargas Llosa quan el van enxampar al seu domicili de solter fa uns mesos, entre rumors de separació i baralla? L'home sortia a caminar pel matí fet un veritable quadre. Aquella crisi sentimental es va tancar a corre-cuita, tornant-lo a uns estàndards estilístics més acceptables. Sense estridències ni grans alegries, ensopit però presentable. Que no és poca cosa.
Al Teatre Reial vam veure l'escriptor amb el seu uniforme oficial, americana fosca, camisa blanca i corbata. Tot planxat i en el seu lloc. Quin èxit. El llaç, a més a més, feia joc amb el vestit de la Preysler. Què bé, en Mario, què detallista, oi? Doncs no. Vargas Llosa s'ho troba tot al galán de noche, només s'ha de posar les peces. La Isabel no se'n refia ni un pèl. I ho reconeix. Un reporter d'agència, fent-los la rosca amb la intenció d'obtenir una resposta o frase sobre Tamara Falcó i el seu enrenou amb Íñigo Onieva, la burxa. "¿Le elige usted las corbatas?". La cara d'ella, un poema. La resposta ho diu tot: "Se las compro", deia amb un somriure maliciós. L'armari ni tocar-lo. Que després passa el que passa.
Clica a la imatge per veure el moment:
L'especialitat de Vargas Llosa són els llibres, però els quadres no se li donen gens malament. Ell n'és un.