Sent com és una de les celebrities més importants des de fa ja molts anys al nostre país, és més que evident que, sobretot aquells que tenen a Isabel Preysler com una de les seves referències, es coneix tot o gairebé tot de la mare de Tamara Falcó.
Entre altres coses perquè, a diferència de la qual cosa ocorre amb altres celebrities, Isabel, per molt que s'hagi caracteritzat sempre per ser una dona discreta, no ha tingut cap tipus de problema a l'hora de concedir moltíssimes entrevistes i exclusives en les quals ha donat molts detalls de la seva vida personal.
Una Isabel Preysler que sempre s'ha caracteritzat per ser, almenys per a moltes, un reflex i un exemple d'elegància i de glamur, a més de ser també un referent per a moltes dones referent a l'estètica.
Com no podia ser de cap altra forma i com ocorre també amb la seva filla Tamara, per molt que Isabel sempre hagi cuidat molt la seva dieta això no significa que no es permeti algun caprici, una espècie de vici ocult a què fa més de 40 anys que està enganxada.
La xocolata, la passió d'Isabel Preysler
Aquest vici no és cap altre que la xocolata. Ella mateixa no va tenir problema en parlar-ne en una entrevista a El Mundo fa ja uns anys: "A l'hora del berenar és quan menjo sandvitxos, pans de pessic, cookies, pastissos i xocolata negra i amarga. Soc addicta a ell Que ric a la tassa espès amb uns xurros!".
Per la seva part, la revista Lecturas va apuntar també al seu dia que "La mare d'Ana Boyer és una fanàtica de la xocolata, fins al punt que porta sempre tauletes amagades a la bossa." Un vici que és més que conegut per les seves filles, entre elles Tamara Falcó que no va tenir problema en apuntar que "Vam anar a les Maldives cinc dies i ella es va emportar sis rajoles de xocolata".
Tenint en compte que la xocolata, en proporcions baixes, no deixa de ser un aliment gaire saludable, no és estrany que Isabel, que sempre ha cuidat molt l'alimentació i la dieta, tinguin aquest petit vici allò dels seus grans secrets. El que sembla evident en el seu cas és que, per molt que la xocolata sigui tota una temptació i que estigui més que enganxada com ella mateixa diu, les quantitats sempre acabaran sent petites.