Isabel Rábago no en tenia prou fent el ridícul als platós de televisió i ja fa mesos que va decidir explotar la seva experiència als mitjans per saltar al món de la política: ara també es deixa en evidència gestionant la comunicació del PP a la Comunitat de Madrid. Si ho penseu, la periodista càntabra era la candidata ideal per la feina. Més espanyola que la truita de patates, Isabel Rábago va acabar a crits amb el rei Baltasar de la cavalcada d’aquest any a Barcelona, indignada perquè parlava català (on s’és vist?), i té experiència en programes de l’estil de Sálvame.
Però a l’escala de Rábago cap al cim de la vergonya aliena sempre hi ha un graó més. Després de fer lluir un anticatalanisme sense complexes, la comunicadora s’afegeix a les tesis del PP sobre feminisme (com no podia ser de cap altra manera) i torna a humiliar-se públicament fent gala del seu desconeixement sobre la matèria. “No, no soy feminista. Soy femenina y me gusta ser mujer”, diu mentre somriu mirant a terra, sense cap mena de vergonya per la bestiesa que acaba de dir.
Isabel Rábago no és ni masclista ni feminista. És una dona. I les feministes són un plàtan. La comunicació del PP de Madrid, en mans d’una tertuliana de Sálvame que desconeix el significat de les paraules que utilitza. L’Institut d’Estudis Catalans ho deixa força clar. Feminisme: Moviment social que denuncia la submissió de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres. És això. La lluita per la plena igualtat. Ningú pel damunt d’un altre.
La reacció de milers de persones, que no es poden creure el que acaba de dir, és immediata. La gran majoria, indignades. El ridícul d’Isabel Rábago també rep la rèplica d’altres periodistes, de l’alçada de Carme Chaparro o Elisa Beni.
Isabel Rábago no es cansa de deixar-se en evidència. Però sort sempre hi ha algú preparat per tocar-li el crostó quan es passa de rosca.