Poques actrius hi ha a Hollywood amb la presència escènica de Jane Fonda. Protagonista d'algunes obres mestres com Descalzos por el parque, Julia, En el estanque dorado o Danzad, danzad, malditos, la filla de Henry Fonda és d'aquelles estrelles que han envellit amb una dignitat i un respecte per part de la indústria a l'abast de pocs.
Des que va aparèixer a la gran pantalla als anys 60, a Fonda se li va atribuir, a més d'un talent incontestable, la faceta de sex-symbol, fruit, en gran part, de la seva inoblidable participació a una pel·lícula de culte de Roger Vadim, Barbarella, on feia el paper d'una seductora venus galàctica.
La seva rebel·lia i el dir el que li passa pel cap quan li ve de gust, sense por al què diran, l'ha acompanyada durant cinc dècades, i li ha valgut que els directors pensin en ella per fer papers de dones de caràcter i segures d'elles mateixes, com la propietària d'una cadena televisiva a la sèrie The newsroom o la "Grace" de la sèrie Grace y Frankie, una directiva retirada de l'empresa de cosmètics que va fundar que se'n va a viure amb la seva amiga Frankie quan els marits de les dues els diuen que són homosexuals.
Al setembre estrenarà la pel·lícula Cuando ellas quieren, on ella i tres amigues septuagenàries revifen sexualment després de llegir una novel·la eròtica. I la realitat no té res a envejar a la ficció. Perquè quan Jane Fonda vol, parla de sexe. L'any passat, sense anar més lluny, a les portes dels 80 anys, després de la fallida relació sentimental amb el productor Richard Perry, i amb una pròtesi de cadera al seu cos, va assegurar sorneguera que la seva vida sexual dels darrers anys havia estat magnífica, "més satisfactòria que als meus anys de joventut". Això sí, va confessar que "he tancat la botiga d'allà baix. No sortiré amb ningú més, i això acaba quan tu ho decideixes".
Que no practiqui més sexe no vol dir que no en segueixi parlant: "He escrit un llibre sobre el procés d'envellir on, evidentment, hi ha capítols dedicats al sexe". Reconeix que va entrevistar parelles d'avis de noranta anys en amunt: "a aquesta edat, es perden certes coses, com l'espontaneïtat, però planificar també pot ser molt eròtic. I a més, les dones coneixem a la perfecció el nostre cos i no tenim por a demanar el que ens agrada". Fonda afegeix que als seus setanta i llargs, prendre testosterona la va ajudar a tenir una vida sexual "extraordinària", que la va fer oblidar per primer cop el desig de tornar a ser jove, sexualment parlant.
GTRES
Un sexe al que li atribueix un percentatge molt alt com a responsable del seu envejat cos que ha mantingut als 80 anys: "fins a un 30%". I la resta? Ella mateixa respon, com només un mite com Jane Fonda pot fer: "un 30% a la genètica, un 30% a l'esport i l'exercici... i el 10% que queda, li ho he d'agrair al meu cirurgià plàstic".