Javier Ambrossi i Javier Calvo. Coneguts popularment com els Javis. Dos actors, directors i guionistes espanyols que amb el seu enorme talent han aconseguit crear algunes de les propostes audiovisuals més personals, originals i meravelloses dels darrers temps: La llamada, Paquita Salas, Veneno i un llarg etcètera. Això, darrera càmeres. Perquè davant, el seu currículum inclou participacions en algunes de les sèries i programes més recordats des de fa anys: Física o Química, Operación Triunfo, Amar en tiempos revueltos, Sin tetas no hay paraíso, Mask Singer...
Els Javis tenen la immensa virtut, a més, de no només ser uns professionals respectats i admirats per la seva tasca, sinó que tots aquells que els coneixen diuen d'ells que són dues persones excepcionals, amables, generoses, divertides i hospitalàries, sempre disposats a rebre tothom al seu pis de Madrid.
Fernando Sánchez Dragó és escriptor i ha estat presentador de programes amb tuf de ranci. Però a més a més, més enllà de la seva vessant professional, destaca per haver perpetrat algunes de les frases i situacions més fastigoses dels darrers temps, assegurant amb orgull haver tingut sexe amb menors d'edat, parlant dels orgasmes (18 o 20) que té la seva parella "en una sesión de sexo" o dient frases com que "las mujeres de derechas follan mejor" o "Una mujer bien follada no desfallece nunca: el otro día le di a una 15 orgasmos en 5 horas". Chim pum.
Entre totes les característiques de Sánchez Dragó, hi ha una altra que sovint treu a passejar: la supèrbia i el menysteniment a qui creu per sota seu, cosa que passa sovint, pensant que és una mena de Déu de l'amor i la literatura. Però per un cop, s'ha trobat qui l'ha posat a puesto.
Ha estat Javier Calvo qui li ha respost de manera brillantment demolidora quan ha emprat aquests termes despectius parlant precisament dels Javis. Només li han calgut 5 paraules:
Molts col·legues com Roberto Leal o Boris Izaguirre s'hi han afegit:
Diu Dragó que se conoce que vivo en la Luna... Per nosaltres, podria anar-se'n encara més lluny que ningú el trobaria a faltar.