Joan Manuel Serrat, el català i el concepte de Catalunya: "El meu país... és complicat"

Fa gairebé dos anys de la retirada dels escenaris de Joan Manuel Serrat. I en fa uns deu que no concedia una entrevista com la que ha fet pel Col·lapse de Ricard Ustrell a TV3. El noi del Poble-sec ha fet balanç de com es troba actualment després d'aquella decisió després de tants anys i ha mirat enrera. Nostàlgia recordant els pares i parlant dels fills. El Serrat més íntim s'ha obert de bat a bat i ha parlat amb emoció dels que estima i ha estimat, els que encara hi són i els que no. En aquest sentit, recorda com de difícil li ha estat dir l'adeu definitiu a gent especial per a ell que ja no hi és entre nosaltres:

Serrat també ha abordat, evidentment, la qüestió d'identitat, de pertinença, de llengua o de país. Ha parlat del franquisme i de la decisió de no cantar a Eurovisió el La, la, la que després faria triomfar a Massiel perquè no li deixaven fer-ho en català: "A cada actuació que fèiem durant el franquisme hi havia un censor que decidia si podíem cantar o no. El franquisme era algo més terrorífic en quant a vigilància del pensament humà".

Ustrell li planteja que "Serrat no s'entén sense Catalunya ni Amèrica Llatina". I ell té clar que "sense Catalunya, sens dubte... Soc català. Em sento profundament català", assegura. Un sentiment que segons diu, "mai el meu pensament, ni personal, ni social, ni polític ha estat apartat del concepte de Catalunya". Serrat té clar que "se m'ha criticat per cantar en castellà des de Catalunya  i se'm criticava des de Castella per cantar en català, he rebut pels dos costats, però el problema el tenen els intolerants, no el tinc jo". El cantautor ha parlat de país, del seu... "que també és on surt gent que vol penjar els moros, eh? És el teu país, també. El meu país és molt complex, no és unitari amb el pensament ni és únic amb els seus somnis, ni tan sols, amb la seva lectura de la història. El meu país és complicat també".