Setembre és època de retrobaments, de tornada al dia a dia, també d'inicis de curs, que els hi ho preguntin, si no, als milers de nens i nenes que avui estaven emocionats pel seu primer dia a l'escola. Però afortunadament, hi ha coses que no canvien. O més ben dit, hi ha persones que no canvien. Persones com el gran Joel Joan, que no es mossega la llengua quan es tracta d'alçar la veu, sobretot, quan ha de defensar el seu país i la seva llengua. L'actor i director català ha anat uns dies de vacances amb la seva parella Anna Sahun. Viatge exòtic a Indonèsia on li ha passat de tot i on ha tingut experiències de tota mena, com trobar un doble de Gerard Piqué. Però en tornar a casa, lamentablement, ha constatat que hi ha coses que continuen igual.
Probablement a Indonèsia, a no ser que s'hagi topat amb d'altres turistes catalans, no haurà sentit a parlar en català. Però a casa nostra hi ha molts que denuncien que això tampoc no passa gaire. O no passa tot el que hauria de passar. Com una usuària a la xarxa de l'ocellet, que ha fet una piulada de la qual s'ha fet ressò el director i protagonista d'Escape room. I no una usuària qualsevol, sinó l'escriptora i editora Iolanda Batallé. Lamenta el que ha sentit en la seva pròpia pell aquest diumenge, quan "A l’hora de dinar, quasi abraço un grup de gent que parlava català pel carrer (han estat els primers del dia)". Fixin-se en l'horari: a l'hora de dinar. Batallé continua: "Jo ja portava hores (he matinat) batallant perquè m’entenguessin en català al forn, a la cafeteria, al bus... Em sento indígena a Barcelona. A vosaltres també us passa?". Una sensació que molts, com Joan, comparteixen.
L'actor ha anat una mica més enllà i ha estat demolidor en la seva anàlisis del per què passa això. Un Joan més rotund que mai, pel que fa a qüestions lingüístiques. L'intèrpret té clar que "És així. Ni l’entenen". I compara el moment actual amb el que passava fa uns anys: "Abans en dictadura era la llengua enrotllada, de la llibertat, ara és la llengua d’uns ploramiques, perdedors, insolidaris i supremacistes. No ho hem sabut fer millor". La mateixa editora autora del tuit inicial li respon amb una petita dosi d'optimisme, assegurant que "Ho sabrem fer millor. Ho estem fent. Volem viure en català i viurem en català. Alguns portem tota la vida fent-ho i ara toca fer-ho amb molta més consciència compartida. Ens hi va la llengua i la llengua no es toca". I Joel Joan torna a dir-hi la seva, citant l'escriptor i poeta Carles Riba, que "deia que no s’és ric pel que es té sinó pel que es dona. Com el que ell va donar a la llengua i a la pàtria amb l’exili que va patir":
Clar i català. Joel Joan, ben tornat.