Una de les millors coses que poden fer si tenen dues hores lliures és anar als cinemes a veure una pel·lícula divertidíssima, Escape Room. La versió cinematogràfica de l'obra teatral del mateix nom que ara Joel Joan i Héctor Claramunt han dut a la gran pantalla. Joan és un dels actors i directors més referencials i importants del cinema, la televisió i el teatre catalans. Per talent, per valentia, per compromís de país i per dir i fer sempre el que li rota. I no hi ha projecte seu que no sigui excepcional, alguns amb més èxit d'audiència que d'altres, però tots amb el seu segell inconfusible. Plats bruts, Porca misèria, El crac, El gran comediant, El nom o Escape room són només alguns dels exemples en televisió i teatre, als quals ara cal afegir la pel·lícula que es va estrenar fa algunes setmanes.
Co-produïda per TV3, es va estrenar amb una catifa vermella que feia goig: Jair Domínguez, Peyu, Àngels Bassas, Jordi Ríos o un VIP molt esperat: Jordi Sánchez. El primer cap de setmana, Joan estava exultant per la bona resposta i acollida que va tenir. Cinema català i en català fet a casa. Cinema de crispetes, comercial, sense complexos, entretingudíssim i divertit. Que aquí també en sabem de fer pel·lícules per passar-ho de meravella. Tot i això, el sempre precís Sergi Pàmies feia dies després una reflexió necessària a RAC1: "Comèdia catalana pensada amb referents catalans perquè tothom pugui riure de les nostres coses i no de les coses importades... Un treball de guió, de ritme... aquest és l'esforç, després de sentir els discursos dels Gaudí... però després, no va ningú a veure les pel·lícules catalanes. Poseu-vos d'acord: o voleu o no voleu cine català". Pàmies es queixava que el dia que ell va anar, en el seu passi hi havia només dues persones a la sala. Però per sort, la comèdia de Joan i Claramunt ha seduït molts espectadors des de la seva estrena.
Un dels cinemes on es pot veure la pel·lícula és al Filmax Gran Via de L'Hospitalet de Llobregat. Un espectador hi va anar, sense anar més lluny, aquest diumenge, a un quart de nou del vespre. Sala 12, fila 10, butaca 11. Fins aquí tot normal. No ho és tant que hagin posat el nom que els hi ha sortit del monyo. Potser per problemes d'espai, potser per errada, però a la pel·li que s'anunciava a l'entrada que l'usuari ha publicat li faltava una lletra. No ha estat l'única cosa que ha cridat l'atenció als creadors del film. El detall de l'idioma de la pel·lícula també ha estat comentat per Claramunt i Joan. Diu el primer: "Entre el (catalan) i el Escape “Roo”, crec q aquest ticket no té preu". I Joel Joan s'hi abona sorneguer: "I compte que “catalan” està en anglès. Es que som tan internacionals":
Molt bona estona he passat avui amb el gran @JoelJoanJuve amb la seva pel•lícula #EscapeRoom. Molt recomanable, i molts riures! 😁 https://t.co/5sCiHN0kpu pic.twitter.com/UCg2vbqD1J
— CulerPerSempre (@MadMen_1899) March 27, 2022
Entre el (catalan) i el Escape “Roo”, crec q aquest ticket no té preu.
— Hector Claramunt (@HectorClaramun1) March 27, 2022
I compte que “catalan” està en anglès. Es que som tan internacionals. https://t.co/PnaFCtTxxA
— Joel Joan (@JoelJoanJuve) March 28, 2022
Volen veure cinema del bo, en català, fet a casa, i que se'n fot dels nostres referents, del nostre imaginari col·lectiu? Ja triguen en anar a veure 'Escape roo'... La tenen in catalan a molts cinemes de Catalunya.