Joel Joan interpreta una criatura al TNC. Però a Joel Joan l'espanten molt més les coses que està veient que passen d'un temps ençà "en aquest país de merda en el que encara estem". En una entrevista en exclusiva per En Blau, l'actor de Frankenstein es mulla i no té por de parlar obertament, com sempre ha fet, de la situació política que s'està vivint a Catalunya i a Espanya.

També de la televisió que es fa a les cadenes estatals i a TV3, de qui considera que no li deu interessar gaire fer una tercera temporada d'El crac, tot i que ell sí ho voldria. O del seu company de repartiment, un Àngel Llàcer que interpreta el doctor Frankenstein, i de qui considera que "ens hem entès, però tampoc es pot dir que ens hem estimat". Joel Joan en estat pur.

TNC

Què et va atraure d'interpretar la criatura de Frankenstein?

És una obra molt llaminera. El títol de Frankenstein és molt cridaner. És d'aquells mites que de sobte, que es faci a tot un TNC i que es reinventi, amb la Carme Portaceli i el Guillem Morales, atrau molt.

El públic té ganes d'històries de por, amb la que està caient?

Vols dir a part de les que vivim cada dia en aquest país de merda en el que encara estem? És una obra que parla del costat fosc que tots podem arribar a tenir, quins són els límits de l'ambició, com et pots enganxar els dits tu mateix intentant transgredir aquelles normes que són intocables... 

En la nostra societat hi ha massa monstres que no van amb cicatrius a la cara ni cargols al cap, i sí ben vestits i amb corbata?

Tots tenim una part de monstre molt clara. Hi ha molt psicòpata suelto, jo el primer. Per sort, la criatura de Franskenstein és una figura més ingènua, que té una profunda ferida tan bèstia que l'acaba convertint en monstre. Jo m'estimo molt la meva criatura, perquè en el fons és una víctima.

Tot i la teva fama de complicat, hi ha companys teus que en l'estrena van dir que tu 'vas molt de monstre', però en el fons ets una ovelleta...

D'això es tracta. Els tinc a tots enganyats. 

TNC

Les primeres paraules que diu la criatura quan aprèn a parlar són "amic meu". Estem massa individualitzats? Ens costa massa confiar en algú?

Potser sí que estem una mica més sols del que estàvem, tot i estar tan hiperconnectats amb tothom. La maquilladora de l'espectacle és d'un poble i em deia que ella queda sempre amb els amics al bar del poble, i ho envejo.

Una altra frase que dius a l'obra: "jo sempre escolliré el bé"... El Joel Joan també?

El Joel sempre ha volgut escollir el bé, però segur que no sempre l'he encertada. També som molts els que volent fer el bé fem un mal terrible. El bé i el mal són molt relatius. Jo intento ser coherent i desitjar als altres el que vull per a mi mateix.

I una altra: "com més aprenc, menys entenc el que m'envolta"... Una frase molt socràtica...

A mi m'agrada més la frase que li respon el De Lacey, l'home cec que acull la criatura: "Viure ja és això, noi".

TNC

Com és treballar amb Àngel Llàcer? Molta gent us veu com a dos referents de la interpretació, però també sou dos galls en el mateix corral...

De fet, quan s'estava preparant l'espectacle, algú de la producció em va dir: "Escolta, tu tens algun problema amb l'Àngel Llàcer? T'ho dic perquè si ja tinguéssiu alguna cosa que no us aguantéssiu, ja ni et demanaríem de fer el paper..." I jo vaig dir: "no, home, no, i ara!". No el coneixia de res, potser d'alguna estrena. I realment venim de dues escoles molt diferents: jo he treballat molt la ficció, en general, i en canvi ell s'ha dedicat més a l'entreteniment, s'ha convertit en un showman a nivell espanyol. I no m'estranya, perquè té molt de carisma i un sentit de l'humor molt llaminer. Zero mala llet. És el contrari que jo, que sóc força més agre.

Us heu entès damunt l'escenari, tot i venir de diferents mons interpretatius?

Aviam..., ens hem entès, però tampoc diria que ens hem estimat, perquè això costa. Sobretot en el meu cas. Però disfrutem de la funció. A més, és molt bon company d'escena. No et deixa sol ni es tanca en ell mateix. No s'amaga.

L'Àngel s'ha fet un espai en programes com OT o més recentment Tu cara me suena. El més recent que t'hem vist a tu és la segona temporada d'El crac. Si no hi ha El crac 3 és perquè tu no vols, perquè TV3 no vol o perquè TV3 no pot?

Per mi no serà. A mi El crac em serveix molt per fer teràpia, per enfotre-me'n de mi i de qui faci falta. El públic que n'era fan era molt fan. I tu te n'adones de quan una cosa agrada o quan agrada molt. TV3... no sembla gaire interessada. És una llàstima. I per un altre costat, no sé si pot, ara mateix.

TV3

A la primera temporada d'El crac va rebre el món de la televisió. A la segona, el del teatre... Si hi hagués una tercera temporada, qui quedaria per rebre?

Encara queden molts mons, molta teca. Per exemple, hi ha el món de la docència. Un dia pensava que si es fes, podria estar bé que li oferissin al crac ser professor de l'Institut del Teatre, muntant tallers amb els estudiants. O que estigués tan apurat l'home, que ja no té res a fer a la vida i que fins i tot es plantegés anar a Madrid i demanar-li al Jordi Sánchez, en Lopes: "tu no tornaries a fer 'Plats bruts' vint anys més tard?". I l'altre que, evidentment és una estrella espanyola, que li diu: "si, home... Ves, au, ves..."

T'han fet odiar Plats bruts?

No, no, al contrari. És al·lucinant veure com encara ara s'aguanta la sèrie, hi ha gent que se la mira i és un molt bon senyal. La meva filla gran ara està descobrint Friends i està flipant. I t'adones que els personatges encara avui aguanten. Com els de Plats bruts

Parles de Llàcer dient que és un showman a Espanya, de Sánchez dient que és una estrella espanyola... Tu t'hi veuries una altra vegada, com a Periodistas, en un canal estatal, tenint en compte els programes i sèries que es fan a les televisions espanyoles?

A Periodistas posàvem el dit a la nafra amb alguns temes socials que era interessant. Però a nivell de shows, de la televisió predominant d'ara, sí que no m'hi veig. Jo no tinc el chascarrillo graciós que té l'Àngel per poder anar a programes d'aquests i omplir hores de televisió dient xorrades frívoles i divertides. No és la línia que he seguit ni vull seguir.

Premis Gaudí... Arribarà un dia que no se celebraran perquè no es faran prou pel·lícules en català?

Fa molts anys que ho escolto, però cada any hi ha quatre o cinc pel·lícules molt bones. El que passa és que no hi haurà molts gèneres que hi hauria d'haver: cinema històric, imagina't una pel·li dels almogàvers, de quan anàvem a tallar caps i érem el terror de la Mediterrània... Estem acotats amb el cinema verité perquè és el que ens podem pagar. I Déu n'hi do la punta que hi traiem. Però hi ha un llindar i una sèrie de produccions que necessiten molt de pressupost, i no es poden fer.

Ets dels actors que parlen obertament i tranquil·lament de tot, també de política. El procés s'assemblaria més al doctor Frankenstein o a la criatura?

El procés són les ganes d'una gent pacífica i democràtica del nostre país d'intentar solucionar les coses per vies democràtiques i a través de les urnes, sense cap coerció ni repressió, i que lliurament decidim si volem ser una república, una monarquia o el que vulguem nosaltres. El que passa és que una simple pregunta com aquesta: "Vol vostè pertànyer a Espanya o no?" ha posat dels nervis a tot un senyor estat espanyol al que se li estan veient les vergonyes havent de tirar d'autoritarisme i de repressió per por a fer una pregunta.

En quina situació deixa això als catalans?

Això ens deixa als ciutadans en una situació molt vulnerable perquè en ple segle XXI, amb totes les eines que tenim per interpretar el món, haver d'assumir que les coses les decideix algú perquè té armes i et fa por, en comptes que tu les decideixis sobiranament, doncs és una cosa que ens deixa amb el cul enlaire a tots. El govern espanyol i Espanya en general és més com el doctor Frankenstein: els agradaria que fóssim d'una manera i que diguéssim unes coses i que penséssim unes coses que la majoria de gent d'aquest país no diu ni vol pensar. I això, en un país democràtic és bastant insostenible. O continua sent un país democràtic o et carregues la democràcia i és un "aquí mando yo, por mis cojones".

Puigdemont continua a Brussel·les... i dilluns, en principi, hi hauria d'haver un debat d'investidura de Jordi Sánchez...  Què et sembla aquesta mesura? Et satisfà o és un anar fent?

No vull, no... No ho sé... No puc fer una metàfora... És... una situació... lamentable, en la que.... No sé què dir-te...  Jo penso que el president Puigdemont tenia tota la raó quan va dir que el 10 d'octubre no havia d'haver suspès la declaració, perquè aquell era un referèndum, no només legal, sinó que a més ens el van intentar tirar a terra de males maneres. Si les urnes no són la proa que hem de seguir en aquest país i en qualsevol país europeu, doncs em quedo desarmat i penso, "Com ho solucionem? Quin és el següent pas? Com podem acceptar la societat i els polítics que tot això estigui passant i no fem tots una vaga general fins que les coses tornin a ser democràtiques?" (pots veure el moment en el següent vídeo)

Si et cridessin a alguna llista política, hi aniries?

T'asseguro que no hi ha cap partit que m'hagi ofert anar a cap llista, cosa que diu molt a favor d'ells.