Quan Joel Joan parla, se l'ha d'escoltar. I si a més a més, quan parla, ho fa en un context còmode, sorneguer i allunyat de convencionalismes, encara més. Perquè segur que és sinònim que tindrem algunes frases de traca per part del director i actor teatral, que no acostuma a callar ni a mossegar-se la llengua, i que si el punxen, ell entra al joc sense cap problema. I és el que ha passat quan l'han entrevistat al programa La Riota, a xarxes i per YouTube, des de l'escenari mateix del teatre Goya on està representant l'imperdible El gran comediant amb un èxit incontestable. Però si a l'obra hi trobem molt d'humor, en l'entrevista, encara més. Humor, sarcasme i galetes que van i venen.
"La Riota, un programa d'humor on diem més del que toca i segur que fotrem la pota", pregonen els seus responsables, Marc Llibre, Marta Robledo, Àlex Agudo, Pol Sedó i Roger Tuset. Joan no acostuma a fotre la pota i sí, en canvi, a dir veritats com un temple. Per exemple, parlant de les espanyes i aquesta tendència que hem vist darrerament a espiar. Què hi trobarien si espiessin (si no ho han fet ja) algú com ell?: "Estic decebut que no m'hagin punxat el meu. Haguessin trobat alguna guarradilla, porno segur que l'haguessin trobat. Aquests espanyols espiant-nos li han fotut ganes, 'sou els dolents i se us ha de punxar'". L'entrevista segueix el seu curs. Arriba el moment de posar-lo en dues tessitures, dues opcions a triar. I alguna tria del Joel paga la pena recordar-la: "'Porres o porros?' De la policia? Porros!! Com que sempre han utilitzat les porres per ostiar-me a mi... Les últimes, l'1 d'octubre, per cert, que em van deixar la 'marca Espanya' a la cuixa; 'Viatjar al futur o el passat?' Al passat, a veure Esparta. Espanya no, que no existia, era Hispània; 'Què està pitjor: el Barça, Catalunya o el català?': Les tres coses, moment de decadència absoluta, però això no s'acaba aquí, quan menys t'ho esperes, subidón cap a dalt".
Han recordat també un dels hits de Joan, com no podia ser d'una altra forma. Damunt algun escenari o en algun programa? No. De vacances i dalt d'un vaixell. Allò de "escolteu, motherfuckers, només dir-vos un hola i adeu des de la Polinèsia Central! Un gran punt cultural, que rima amb central. Vale? Aquí darrera meu, en Jordi i un parell de mariners de merda. I, com, sempre: supereu-me amb la felicitat! Som-hi!". Passats els mesos, l'actor reconeix que "es va muntar un pollo a casa meva... Salta la meva dona: 'Però què has fet?? Internet!!! Després la tribu de l'Albiol em va vetar a Badalona, però vam omplir, van crear l'efecte contrari". Sobre Alcarràs i la polèmica dels subtítols en castellà, "és com si el català fos una llengua morta, com el llatí... 'Subtitula'l en espanyol que és l'idioma que tothom entén'", diu amb sarcasme. "Imagina que les versions espanyoles les subtituléssim en català... es muntaria un pitote... És una cagada tan enorme, amb el subidón que vam tenir amb la pel·li de la Carla..."
Pels fans de Plats bruts, que som milions, no hi ha hagut una bona notícia: no hi haurà cap capítol especial passats els anys, sobre el David i el Lopes: "No... Vau veure el 'Friends reunion'?...". Moment pel 'confessionari'. Programa de TV3 on mai no aniria de convidat? "'Eufòria', perquè no sé cantar". La persona que pitjor li cau de Twitter?: "Víctor Amela, un encant". Actor a qui no voldries en cap cas al teu equip?: "A part de l'Àngel Llàcer?". I acaben definint diferents persones amb una paraula: "Puigdemont? Exili; Gerard Piqué? Patriota; Barcelona? Un guirigai":
Joel Joan, geni i figura. Pots veure aquí tota la conversa:
Sensacional. S'agraeix que hi hagi entrevistes com aquestes i entrevistats com Joel Joan, sense por a parlar clar i català.