Des d'En Blau mai no hem tingut cap dubte: Joel Joan és el creador més important de les darreres dècades a TV3. La seva sitcom Plats bruts, amb Jordi Sánchez, és, no només la sèrie d'humor més divertida de la història de la televisió pública catalana, sinó una obra mestra on no li sobra ni una escena i que pot mirar de tu a tu a qualsevol sitcom nordamericana de renom.
Porca misèria, meravellosa, va ser una altra fita que van poder assaborir els espectadors catalans. Un guió sensacional, unes interpretacions sublims, una imatge espectacular, i una sèrie dramàtica que molts encara recordem i que mai no podrem oblidar. I què dir d'El crac? Autoparòdia sagnant, saníssima i a l'abast de molt poques persones en aquest país, on Joan se'n fot del mort i de qui el vetlla, del teatre, la televisió i el cinema d'aquest país, començant, com fan els mestres, per ell mateix.
Que El crac no hagués tingut cap més temporada és un crim. Una joia que van deixar escapar a TV3 i que no es va poder concretar en més capítols d'aquesta obra d'art. Ara, l'actor i director català, que mai no para de fer coses, torna als teatres amb una obra que serà un nou èxit, després d'Escape Room. El gran comediant, que acaba d'aterrar a Girona, la nova comèdia que Joel Joan protagonitza, dirigeix i coescriu amb Héctor Claramunt, s'estrena aquest cap de setmana dins el festival Temporada Alta i comença una gira que acabarà el 3 de desembre, quan aterrin al Teatre Goya de Barcelona.
La història d'un divo tronat i envejós que tornarà a fer les delícies dels espectadors després del veto absurd i ridícul al que el va sotmetre el PP d'Albiol a Badalona després del vídeo polèmic a alta mar, aquell de la Polinèsia i els Mariners de merda!!.
"El PP ens ha fet la campanya i no li estarem mai prou agraïts. Ja estem pensant de contractar-los per a les campanyes dels pròxims projectes perquè realment no ho podien fer millor". Joan, on fire, sublim i sarcàstic, com sempre, i agraint als populars el seu odi, en una entrevista pel diari Ara: "aquest és, en principi, un país democràtic on la llibertat d’expressió està garantida i a les xarxes tu et representes a tu mateix i pots fer el que vulguis. Van pixar fora de test i els va sortir malament".
Joel Joan parla i no es mossega la llengua, com mai ha fet. Després d'un periple per produccions espanyoles, compara la indústria d'allà i la del seu país, Catalunya, i ho fa lamentant que "Em fa molta enveja, m’agradaria que al meu país tinguéssim un cinema propi que ho petés a la taquilla i que creéssim èxits com fem amb el teatre".
I si ha de parlar de TV3, la televisió on ha aconseguit els seus principals èxits televisius, ho fa sense embuts. El citat mitjà li pregunta per un projecte que no ha pogut veure la llum: "TV3 us ha tombat una nova sèrie. Què era?". Joan respon: "Un projecte brutal, ambiciós, de 7 episodis". Però no ha obtingut la resposta que creia: "Jo em pensava que en 20 anys havent fet només tres sèries a TV3, de les quals han tret suc fins a l’última gota, i fent 3 anys que vam presentar el projecte, crèiem que ens tocava i ens ha sorprès que no apostin per nosaltres. És una llàstima".
Parla de D.R.A.M. Última generació, "una sèrie adulta que planteja dilemes a l’espectador d’una certa alçada". L'actor se sorprèn que al prime time de TV3, "sempre els adolescents siguin els protagonistes, a Polseres vermelles, Moebius, Merlí, Les de l’hoquei...".
El director català analitza el moment actual de TV3, i el de Catalunya: "Ha arribat a un punt en què tot plegat em provoca molta angoixa, sento que em menteixen, em menyspreen i em prenen per idiota, tots". "El teu posicionament polític t’ha tancat portes?", li pregunten. I Joan ho té claríssim: "Moltíssimes. Però ser sincer i dir el que penso té una part positiva, i és ser una persona autèntica, que no juga a la puta i la Ramoneta. Quan surto de l’armari i dic el que penso començo a fer por perquè no volen gent tan posicionada".